Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Reputat metge i científic

Francesc Jané i Carrencà (1938-2021), Medalla de Granollers 2021

Granollers, mercat, 29 de juliol passat, 11 del matí. L’atzar vol que em trobi el doctor Francesc Jané i Carrencà (Granollers, 1938-2021) al carrer Museu. Com és habitual –som parents via família Casademunt–, aprofitem l’avinentesa per xerrar una mica. La conversa es perllonga durant una bona estona. Sempre atent al que passa a la ciutat i amb el diari sota el braç, el doctor Jané s’interessa per l’estat de salut d’un familiar comú i tot seguit em pregunta com porto el tema d’aquests perfils biogràfics: “Trobo que hi ha personatges que els claves.” Generós en la seva apreciació, cosa que li agraeixo, m’anima: “Continuar buscant personatges”, i després de parlar d’altres coses ens acomiadem i ens desitgem un bon estiu. De vacances, la notícia de la seva mort el 6 d’agost m’entristeix, i em fa recordar la conversa del 29 de juliol i l’amistat i respecte mutu que ens teníem, sobretot des que el desembre del 2015 va ser guardonat amb la Medalla de la Ciutat i vaig fer-li la biografia que es va publicar al llibret que edita l’Ajuntament. En aquella ocasió també va rebre la Medalla de la Ciutat l’empresa Ceràmica Cumella.

El 2015 a aquest periodista li va entrar la por escènica d’haver d’entrevistar un reputat metge i científic bolcat a la feina i, vet aquí!, “pot ser poc conegut a la ciutat –com va escriure l’alcalde Josep Mayoral– però és reconegut i respectat al seu àmbit, la medicina, i en concret en la farmacologia”. Afortunadament i després dels primers contactes, les reticències i les pors es van convertir en una lliçó magistral de saber i ciència explicada amb humilitat i pedagogia per fer-la entenedora i entretinguda.

Com que la seva biografia va ser explicada en aquest periòdic [vegeu EL 9 NOU del 13 d’agost], em permetré destacar només unes quantes referències i algunes anotacions extres d’aquella conversa del 2015. L’il·lustre veí del carrer Ricomà va dedicar la seva vida professional a la docència, a la medicina, i en particular a l’estudi dels medicaments, tot publicant més de 250 treballs científics. Doctor en Medicina per la UB i especialista en Farmacologia Clínica, va ser catedràtic de Farmacologia de la facultat de Medicina de la UAB i director del Servei de Farmacologia Clínica de l’Hospital de Sant Pau (1979-2009), centre al qual continuava lligat com a assessor especialista.

L’any 1981 va participar en la creació del Centre d’Investigació de Medicaments, el primer de tot l’Estat a fer assajos clínics de medicaments en persones, i en la constitució del Comitè d’Assaig Clínics, també pioner. El seu coneixement li va permetre continuar exercint com a catedràtic emèrit a la UAB, essent també acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, acadèmic numerari emèrit de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i membre del Comitè Científic de la Fundació Ferrer per a la investigació, que convoca el Premi Severo Ochoa de biomedicina. Des de fa uns anys col·laborava amb l’Hospital de Granollers formant part d’un grup que aporta reflexions sobre el pla estratègic.
Enamorat de la seva ciutat, en Francesc va fer el preescolar al col·legi Joan Solans i després va anar a l’Escola Pia, centre on han anat també els seus fills i nets. Després va estudiar a l’Institut, oficialment el Colegio Oficial de Enseñanza Media, on va tenir la gran sort, deia, de comptar amb dos mestres i ciutadans exemplars: Miquel Boix i Carreras, i Josep Verde i Aldea. Ja a la universitat, els seus nous grans mestres van ser els doctors Francisco García-Valdecasas, Josep Laporte i Salas, i Josep Antoni Salvà i Miquel, als quals admirava.

En temps de pandèmia com els que vivim, les seves reflexions al voltant de l’ús dels medicaments semblen més que premonitòries: “La societat, a través dels seus representants, haurà de fer-se corresponsable de les mesures que facilitin la racionalitat de les prestacions.”

Home d’altura –física i científica– a la seva joventut va escriure unes quantes pàgines al Club Bàsquet Granollers. Entre 1957 i 1963 va jugar al primer equip. El doctor Jané estava casat amb Carme Casademunt i Puig. El matrimoni tenia tres fills (Toni, de 54 anys; Francesc, de 52, i Oriol, de 50) i quatre nets: Eudald i Arnau, de 16 anys; Elsa, de 12, i Lluc, de 10. Tots ells han continuat l’afició pel bàsquet que els va inculcar el seu pare i avi, respectivament.

Francesc, la conversa del carrer Museu formarà part de la meva vida. “Que la sort ens acompanyi”, em vaig dir finalment.

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Creu que és útil el passaport Covid-19 per entrar a bars i restaurants?

En aquesta enquesta han votat 902 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.