I et porta tot un seguit d’experiències que et fan créixer com a persona.

Dilluns 11 de maig de 2020
Matí
Cinquanta-novè dia de confinament. Núvols blancs i vent suau d’oest gronxen els sembrats cada dia més grocs i més alts. Els camps i els boscos són tot ufana, em falten ulls per gaudir de la natura durant les sortides matinals. I em quedo meravellada de la varietat de tons lilosos que hi ha: el porpra moradenc dels caps d’ase, l’indi suau de les campanetes blaves, el morat intens de les garlandes comunes, el lila rosat de les estepes blanques, el rosa fúcsia dels cards, l’ametista brillant de les violetes boscanes, el lila pàl·lid de les herbes campaneres, el magenta clar de les malves o el lila esblanqueït de les farigoles.
Avui entren en fase 1 les regions sanitàries de l’Alt Pirineu i Aran, les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona.

Dimarts 12 de maig de 2020
Capvespre
Seixantè dia de confinament. Matí clar amb alguna boirina. En cada caminada matinal una nova troballa, he vist unes roses silvestres que presumien dels seus pètals efímers.
Aquesta tarda he seguit a l’Instagram la presentació que li feia en Martí Gironell a la Coia Valls dels 10 anys de la publicació de La princesa de jade i la seva trajectòria literària. Ha començat molt emocionada, no podia contenir les llàgrimes. M’ha commogut! Rere cada llibre hi ha la història d’un moment de la teva vida. I et porta tot un seguit d’experiències que et fan créixer com a persona. Descric els llocs, els personatges, les persones… pels colors, però no m’ho havia plantejat amb les novel·les com diu ella. M’agraden les novel·les com les seves, amarades d’olors i de pudors, penso que com més sentits puguis despertar en el lector més s’aconsegueix endinsar-lo en el món que has imaginat. I em faig meus també els diferents motius que la porten a escriure: perquè les paraules t’endolceixen l’existència; perquè escriure és una catarsi; perquè t’ajuda a organitzar les idees i perquè et permet viure moltes vides diferents.
Brindo per tu, Coia, perquè com molt bé dius: “El viatge no ha acabat, perquè el viatge és la vida.”

Dimecres 13 de maig de 2020
Matí
Seixanta-unè dia de confinament. Aquesta nit ha plogut fang i el dia s’ha llevat ennuvolat.

Dijous 14 de maig de 2020
Tarda
Seixanta-dosè dia de confinament. El cel està encapotat, però surto igualment a caminar de bon matí.
El Departament de Salut proposarà al govern espanyol que Barcelona i gran part de la zona metropolitana entri dilluns en una fase intermèdia de desescalada, entre la 0 i la 1. I que l’Alt Penedès, el Garraf i el Baix Montseny, passin a la fase 1, com Girona, Lleida i la Catalunya Central. El Whatsapp es dispara i comencen les bromes entre amics de diferents pobles per si són o no són Baix Montseny. Però per sobre de tot percebo l’orgull de pertinença a una zona, malgrat no estar reconeguda políticament.

Divendres 15 de maig de 2020
Tarda
Seixanta-tresè dia de confinament. Tot està xop i regalima, però es va despertant el sol.
El govern de Madrid ha decidit que el Baix Montseny no entri a la fase 1. Hem passat dels acudits i l’eufòria a la indignació. L’Hospital de Sant Celoni, que és el de referència d’aquesta zona, ja no té cap pacient ingressat per coronavirus. Això fa pudor de socarrim! Sembla que a algú no li ha agradat que una regió no reconeguda institucionalment rebi un tracte diferencial. I el ministre de sanitat, Salvador Illa, no pot dir que no coneix bé el territori, va ser alcalde de la Roca del Vallès entre 1999 i 2005.

Dissabte 16 de maig de 2020
Vespre
Seixanta-quatrè dia de confinament. Matí gris i ruixats al migdia. Em proposen si em vull sumar al manifest sorgit de la iniciativa del poeta i escriptor Pau Gener i de l’historiador Andreu Pujol de reconeixement del Baix Montseny. No ho dubto ni un instant! Estic absolutament convençuda que el Baix Montseny és una realitat territorial diferenciada, una demanda històrica que també senten els diversos Ajuntaments de la zona que recentment s’han constituït en una comunitat de municipis.
En això, com en moltes altres coses, espero que aquest moment tan complicat ens ajudi a repensar el futur.

Diumenge 17 de maig de 2020
Tarda
Seixanta-cinquè dia de confinament. Després de tant de temps, avui he pujat a Sant Elies. I ho he fet amb la mateixa impaciència que em menjo els gelats, a mossegades. Mentre per dins em deia: “Ja soc aquí, et vaig dir que tornaria.” I la muntanya m’abraçava mentre jo em submergia en el verd.