Rere cada mot s’amaga un esqueix de vida

Dilluns 17 de febrer de 2020VesprePresentar Vols que t’expliqui… Vilamajor? als alumnes de la meva escola ha sigut realment molt emotiu. Avui els ha tocat als de 6è i 5è. Escoltaven atents, mentre anaven observant sorpresos a la pantalla els dibuixos d’aquarel·la que vaig fer per il·lustrar-lo. Ens ha passat l’estona volant, de fet, estava previst fer una sessió de mitja hora i ha acabat sent una hora. Descobrir que l’escola no sempre ha estat allà mateix, que en pocs anys ha canviat fins a tres vegades d’ubicació; que Pompeu Fabra va impedir que un comitè revolucionari s’endugués dues de les campanes de l’església a l’estiu del 1936; que Maria Aurèlia Capmany havia pujat de colònies a Can Surell amb l’Institut-Escola; que Josep Maria de Sagarra va viure a Can Llinars i que sembla que allà enllestí el poema d’El mal caçador; que el nostre poble havia acollit refugiats durant la Guerra Civil; que Prudenci Bertrana va viure un temps aquí i va pintar Vilamajor; que després de la guerra hi havia dues sales de ball, una a Can Pau i l’altra a la Barberia, i que, a més, estaven paret amb paret… I tantes i tantes coses! Per estimar el poble, primer cal coneixe’l. Aquest va ser el meu primer llibre, publicat el 2009. Cada llibre l’estimes per com l’has gaudit i patit mentre l’escrivies. Vaig escriure Vols que t’expliqui… Vilamajor? amb la intenció de difondre la història del nostre poble d’una manera planera, de la manera que a mi m’hauria agradat que me l’expliquessin quan era una nena. Els meus companys del Centre d’Estudis, amb la Mercè Jordà al capdavant, que llavors n’era la coordinadora, em van encoratjar a treballar en aquest projecte. Aquest primer llibre va ser la guspira que va atiar la passió per l’escriptura, una passió que sempre havia sentit, un zum-zum somort que va agafar aire després d’aquesta manxada. L’escriptura ha estat sempre la meva manera d’esquivar els dimonis, rere cada mot s’amaga un esqueix de vida. El meu pare va marxar de cop, la vida se li esmunyí dels dits en un accident. Necessitava acomiadar-me’n. I aquest llibre va ser el meu comiat. Ell s’estimava Vilamajor, aquestes muntanyes que tantes vegades havia recorregut a peu i amb bicicleta; coneixia dreceres que ja mai m’explicarà i guardava el secret de l’erol de les rabassoles de l’avi Josep, que tampoc no descobrirem mai. En arribar al final, vaig sentir com el meu pit s’afluixava. Dimarts 18 de febrer de 2020MigdiaAquest cap de setmana vaig escriure un conte per als més menuts de l’escola, perquè gaudissin mentre aprenien coses del nostre poble. Fent i explicant aquesta rondalla he unificat tres de les meves grans passions: l’escriptura, l’educació i el poble. Que bé que ens ho hem passat! VespreAquest vespre hem tingut la primera reunió amb el jurat del cinquè Concurs de Relats Ricard Pujolràs organitzat per Indòmit Teatre. Primera selecció feta. Feina cap a casa i una nova data per reunir-nos la setmana vinent. Dimecres 19 de febrer de 2020MigdiaAvançant-se a la primavera, neix una nova associació al poble: Viladones. Em fa feliç que hi sigui i que treballi per fer sentir la veu de totes nosaltres, ben alta i ben clara. Ens veiem a la presentació el proper 1 de març al Patronat de Sant Antoni de Vilamajor. TardaI reps un missatge de veu d’algú especial parlant de Sal roja, que em diu que l’ha recomanat. I el dia agafa un color dolç en tombar la tarda. Divendres 21 de febrer de 2020MigdiaHa arribat la caixa amb els meus llibres de l’edició de La Butxaca de Sal roja. Moments únics. Feliç de saber que el llibre continua ben viu i fent camí. Diumenge 23 de febrer de 2020TardaFa un dia preciós, un dia perfecte per sortir a caminar. Un dia per no oblidar que fa 39 anys hi va haver intent de cop d’estat. Per això avui, Euskal Telebista, la televisió pública del País Basc, en el seu programa 360 grados donarà veu a testimonis que asseguren que el cop d’estat va estar orquestrat pel rei Joan Carles. El més contundent, el de Pilar Urbano: “El Rey paró un golpe que él había puesto en marcha.” Aquest rei de qui parla la periodista Pilar Urbano és el pare del rei de l’“¡A por ellos!” I mentre cada dia hi ha més proves que assenyalen a aquest personatge imposat pel dictador com a màxim responsable del 23-F, els nostres representants socials i polítics són a la presó i a l’exili per posar urnes. I el nostre president ha estat inhabilitat per una pancarta que ho denunciava. El món al revés, la injustícia de la justícia.