Sense respirar, compro que l’aire me’l robi la música i no la merda que hem d’empassar-nos cada dia

Doncs això, que Respirar de la Bebe és una gran cançó. L’he escoltat de bon matí, acabat de llevar i amb un cafè a la mà. I he sentit profundament que el que necessito és precisament això: respirar. Respirar, d’autobusos vergonyosos, com el que Ciutadans ha tret a passejar per Madrid amb l’objectiu de convidar la gent a manifestar-se demà en contra del possible indult a les preses i els presos polítics. Patetisme polític majúscul: manifestar-se per una cosa que no s’ha produït. I més encara quan el veritable objectiu de Rivera és “Stop Sánchez. Elecciones ya!”, com exposa un adhesiu gegant a l’autobús. Tot plegat, com sempre: utilitzar Catalunya per guanyar vots. Fàstic. Respirar, de la campanya electoral andalusa. Bé, no tant de la campanya, sinó també de l’ús de Catalunya que fan els partits exclusivament per guanyar vots. Que Catalunya és el que és també gràcies als andalusos que hi han vingut a treballar, ja ho sabem el catalans. Ho tenim claríssim. Així, doncs, deixeu-nos estar! Respirar, també, d’aigua. De la pluja i del mal temps. I dels núvols i de la grisor. Prou, si us plau. Ja n’hi ha prou. Respirar, de la mentida sobre la qual se sustenta l’acusació contra les preses i els presos polítics catalans, malgrat el manifest signat per 120 catedràtics i professors de Dret de diferents universitats espanyoles en què rebutgen l’acusació de rebel·lió i sedició perquè no hi ha violència. La interpretació de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat “obre la porta a la banalització” d’aquests dos delictes “amb un passat de trist record”, diuen. Trist. Molt trist: Tejero. 23F. Fàstic. Respirar, del drama Dembélé a can Barça. Respirar, de l’actual assetjament als vehicles dièsel després d’anys de potenciar-ne l’ús. I de la pressió als treballadors autònoms, que a partir del 2019 hauran de pagar anualment 63 euros més de la quota mínima. Respirar, de Rosalía i el seu Malamente, que sona arreu obsessivament –i mira que m’agrada–. I respirar, de ministres mentiders que utilitzen una falsa escopinada per tapar mediàticament l’allau de crítiques rebudes per condicionar l’acord del Brexit a un acord amb Gibraltar. Respirar, de l’allau de publicitat al Facebook, de l’estètica nadalenca del Pare Noel –que és a punt de tornar a aterrar– i del Black Friday. Escolto Respirar de la Bebe l’endemà que el públic d’OT escollís un terrassenc com en Miki com a concursant favorit de la setmana amb una cançó de Txarango que diu: “Vine’m a buscar, vine a robar-me l’aire.” Si no puc respirar, compro que l’aire me’l robi la música i no tota la merda que hem d’empassar-nos cada dia.