Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Resposta a la detenció del raper Pablo Hasél

Hi ha una generació que veu frustrat no només el seu present sinó també els plans de futur

 

Partint de la premissa indiscutible que no hi ha res que justifiqui cap tipus de violència, cap ni una, ens equivocaríem si ens quedem amb l’anàlisi epidèrmica dels incidents d’aquesta setmana a Catalunya com una reacció contra una condemna considerada injusta contra el raper Pablo Hasél. O intentar justificar els que també hi va haver durant la campanya electoral com a resposta a la provocació del discurs d’una formació ultradretana i xenòfoba com és Vox. La violència que s’ha vist aquests darrers dies no s’embolcalla amb cap bandera, ni és només un acte de reflex contra una provocació o una injustícia. Ens equivocarem, per tant, si l’única resposta que hi donem és policial. De fet, frenar la violència d’uns amb més violència és un bucle sense retorn.

El nou coronavirus, el SARS-CoV-2, ha provocat una crisi sanitària mundial i comportarà una crisi econòmica difícil encara de preveure perquè no podem dir que hagi conclòs. Però tant o més preocupant que les anteriors pot ser la crisi social que pot desencadenar. Les restriccions per aturar la pandèmia, que fa gairebé un any que es va declarar, està comportant un esgotament generalitzat. No només dels sectors professionals que han hagut de fer-hi front directament, com el personal sanitari o el d’emergències, sinó del conjunt de la població. Hi ha una generació que veu frustrat no només el seu present sinó també els plans de futur. Hi ha malestars prepandèmia que fa temps que viuen en somort i que ara hi ha el risc que esclatin. S’està parlant de superar la Covid-19 amb vacunes i l’aturada econòmica amb injecció de diners, procedents de fons propis o de la UE. Hi ha compromisos d’invertir més en sanitat i en energies alternatives. Però qui es preocupa d’aquestes tensions socials que s’albiren i que la crisi sanitària, tal com han fet també els avenços tecnològics, potser no ha fet més que accelerar?

Sense oblidar la resta de prioritats, caldrà dedicar aviat esforços a l’educació i a l’atenció de les necessitats de les persones. Evitar el creixement de les desigualtats i que uns no vegin perspectiva de futur en el seu trajecte vital. La violència que s’ha vist aquests dies traspua alguna cosa més que una reivindicació per una sentència. És important no fer veure que no ha passat res.

LA PREGUNTA

Qui ha de ser el nou president del Barça?

En aquesta enquesta han votat 414 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.