Núria Pascual, interiorista i restauradora

Dilluns al matí, carrer Barcelona número 60. Xerrada al Taller de restauració de mobles Blau Llimona amb la interiorista i restauradora Núria Pascual i Ametlla (Barcelona, 1994). Granollerina a tots els efectes des que tenia només 5 mesos, es va traslladar a Granollers seguint les passes de la seva mare, Conxita Pascual, coneguda professora –forma part del grup de les més veteranes– de l’Escola Pia. Això va fer que fes els primers estudis en aquest centre i decidís continuar el quart d’ESO a l’Institut Eugeni Xammar de l’Ametlla. Posteriorment, i després de descartar fer estudis relacionats amb l’àmbit social –camp que li agrada especialment per la seva manera de ser i entendre la vida–, va estudiar interiorisme a l’Escola d’arts aplicades i oficis artístics de Vic. Va continuar formant-se a ECORE (Escola de restauració de mobles, art i patrimoni) de Barcelona i es va especialitzar en la restauració i conservació de béns i immobles. “D’aquesta manera completava els estudis d’interiorisme i obria el ventall de possibilitats de cara a poder disposar d’un taller propi”, diu satisfeta en comprovar el camí recorregut des que l’obrí el 2018. Amb pocs negocis d’aquest tipus, la Núria Pascual ha aconseguit en quatre anys que el projecte dedicat a la recuperació i restauració de mobles i immobles per a empreses, institucions i particulars destaqui també per la tasca que porta a terme en el camp social, qüestió que mereix una puntual explicació. Des del curs 2008-2009, l’Ajuntament de Granollers, amb la col·laboració del Departament d’Educació participa en el Projecte Singulars, el qual ha comptat aquest any amb l’assistència de 45 alumnes de sis centres educatius de la ciutat i 53 empreses, entre elles la seva. “El fet de veure com aprofiten el temps joves que passen per dificultats en no tenir clar el seu futur m’omple de satisfacció. Per a mi aquesta experiència té un gran valor professional i humà a la vegada”. Convençudes les institucions de la bona acceptació que tenen aquestes propostes de treball manual, cada dia aposten més per aquests tallers. Durant els darrers anys, la Núria ha col·laborat també amb el projecte Apadis a través d’un taller impulsat pel Consell Comarcal. Com a professional experta, també ha tingut ocasió de col·laborar en algunes de les diverses activitats que el Museu de Granollers ha portat a terme els darrers mesos amb motiu de l’exposició “Retorn a Granollers del retaule gòtic de Sant Esteve”, que permet veure una desena de taules conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) d’aquesta obra dels pintors Vergós. Núria, que destaca “la gran bellesa de totes les taules”, va impartir un taller familiar titulat “Aprèn a pintar un retaule”. Al taller hi van participar una trentena de persones. L’activitat tenia com a objectiu ensenyar a fer servir la tècnica de tremp i daurat amb pa d’or sobre fusta, empleada pels Vergós. Tot i que aquest curset estava especialitzat en un tema concret, la Núria n’imparteix d’altres més generals i més bàsics a persones que es volen endinsar en una feina a la qual es dediquen com a hobby i també aquelles que veuen en l’activitat una manera d’evitar l’estrès. “Estic convençuda que moltes de les persones que assisteixen als tallers, ho fan perquè ho consideren una mena de teràpia que els ajuda a trobar la pau que necessiten per tal de fugir de la voràgine total en la qual vivim tots plegats”, assenyala convençuda després de les experiències viscudes. Una ràpida repassada a uns quants mobles dipositats al taller per a la seva conservació i recuperació em fa retrobar –sempre l’havia vist fins ara a la seu de la Creu Roja– amb una de les primeres lliteres que van utilitzar els voluntaris de l’entitat cap al 1905. “És un dels encàrrecs que tenim en aquests moments”, diu la Núria. Coneixedora de la tasca que fan tots plegats, demana “als que manen a la ciutat, que treballin i facin tot el que puguin per ajudar el petit comerç, sinònim d’activitat, vitalisme i ciutadania”. Al taller hi ha també altres mobles que esperen la mà professional de la rehabilitació. Molts d’ells formen part de patrimonis familiars, assenyala la Núria: “Hi ha molta gent que veu en els mobles una manera de perpetuar la memòria dels seus éssers estimats i això fa que, més enllà de la seva antiguitat i utilitat, tinguin un gran valor sentimental. D’aquí la nostra responsabilitat a l’hora de recuperar-los”. Viatgera entusiasta de motxilla, està casada amb Sergio Gómez.

Núria Pascual, interiorista i restauradora

Restauració com a treball terapèutic