Festival de derivats no verbals i apologia del verb estrènyer

'Glaçó de gel-Fletxa', fotografia de Benet Rossell Àger (1937-2016) / dipòsit: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) Vam estrenar l'any, la setmana passada, amb una apologia del verb estrènyer, pare de les tristament cèlebres restriccions d'aigua a què ens ha dut la sequera del dimoni. I vam repassar els tres verbs que se'n deriven, per ordre de familiaritat decreixent: restrènyer, constrènyer i destrènyer. Avui veurem els derivats no verbals. Encapçalats pel rei de la casa, clarament el més conegut d'aquesta família d'una quarantena llarga de membres: l'adjectiu estret, immortalitzat per Josep Pla a la seva única quasi novel·la, El carrer estret. Bé, també s'ha fet força famós, dissortadament, per la substantivació del femení, estreta, una prova més que el llenguatge patina massa sovint per la mateixa banda. Un altre cas curiós és estrenyiment, que malgrat que la semblança no és pas sinònim de restrenyiment, car es fa servir en l'argot del tèxtil, i també en el patològic però d'una manera més genèrica: 'Estretor patològica, congènita, o bé accidental, d'un orifici o un conducte'. I per acabar un dels simpàtics de la colla, el preciós (i malauradament desusat) compost estrenyecaps o 'gorra de dormir'. Bé, en realitat sí que queda un verb peculiar per esmentar, estretir; de fet és un sinònim de la mare perquè vol dir exactament 'estrènyer, fer més estret', però amb la gràcia que sembla (o a mi m'ho havia semblat sempre. A vosaltres no?) un verb infantil, d'aquells que creen els nens quan comencen a parlar i encara no saben què existeix i què no; i resulta que estretir, ves per on, sí que existeix. Completarem la família amb els derivats cultes. Algun dels quals tan coneguts i usuals com estricte, també les restriccions que doneu peu a aquest article i el corresponent adjectiu restrictiu. És ben probable que també sigueu usuaris dels antònims astringent ('Que restreny els teixits orgànics') i restringent, el seu contrari. En aquest cas, tal vegada us farà gràcia saber que el primer compta amb el corresponent substantiu, astringència, mentre que el segon no (no, restringència, ves per on, no existeix). En canvi, m'hi jugaria un pèsol que no teniu constància del substantiu astricció (no ens movem de lloc: 'Acció de restrènyer els teixits orgànics') i encara menys de la deliciosa perstricció, que no es conforma amb 'constrènyer' sinó que també implica 'estrènyer molt'. Un terme ideal per als estranguladors.

Festival de derivats no verbals i apologia del verb estrènyer

Restriccions (i II)