Francesc Gorgui Ramentol (1904-1986), fotògraf

El passat 21 de febrer EL 9 NOU oferia –a la doble pàgina de la secció Cop d’ull– una bonica fotografia de la festa del carnaval dels anys 1950-1960 de Granollers, obra de Francesc Gorgui Ramentol (Granollers, 1904-1986). La imatge forma part del fons que d’aquest fotògraf conserva l’Arxiu Municipal. Com en altres casos, l’Arxiu el posa sempre a l’abast de tots els que ho sol·licitin sempre que respectin les normes de protecció i defensa dels drets d’autor: el nom, la procedència, la data... A més d’aquest fons, les fotos d’en Gorgui també són d’actualitat gràcies a la publicació que en fa regularment en Rafael Doña a la pàgina de Facebook Fotos antigues de Granollers, aparador que presenta material més que interessant sobre el passat i el present de la ciutat. Seguidor de la pàgina i sempre encuriosit pel personatge, he decidit que el Vet aquí! se centri en una persona recordada gràcies a les seves imatges. En Gurgui, com era conegut popularment, va formar part dels fotògrafs que es van guanyar les garrofes tot fent un ofici que compaginaven amb altres feines. En el seu cas, venia revistes, tebeos i publicacions en un petit i fosc quiosc del número 34 del carrer Anselm Clavé, on també hi vivia. Tot i que no hi ha gaires referències biogràfiques d’ell, encara hi ha gent, com en Rafa Doña, que el recorden i el tenen ben present gràcies a l’estreta relació que la família Doña (en Josep, en Ramón...) va començar a forjar amb en Gorgui als anys 30, quan procedents de Lúcar (Almeria) es van establir a Granollers. Tot i el pas dels anys, només cal entrar a La Paradeta per comprovar-ho. Les fotografies d’en Gorgui continuen sent, si fa no fa i a manera d’homenatge, allà on el seu autor les tenia sempre preparades i exposades. Moltes són instantànies que en Gorgui els va fer quan van començar a vendre fruits secs a la parada ambulant que van situar tot just davant el número 34 –on hi vivia en Gorgui– i que van acabar comprant el 1951 a Eusebio Hernández, propietari de l’edifici. La compra del número 34 comprenia el local comercial, dedicat fins aleshores a la venda de bicicletes, i els tres pisos de sobre. Al primer hi vivien, recorda en Rafa, Francesc Gorgui i el seu pare, Josep. L’adquisició de l’edifici va estar supeditada a una condició que els Doña van complir fidelment: “En Gorgui i el seu pare havien de continuar vivint al primer pis sense pagar cap lloguer.” Degudament limitats els espais d’accés als habitatges i a la botiga, els Doña i en Gorgui es van convertir en veïns i... amics, fet pel qual, en morir aquest el 1986, moltes de les fotos que havia fet i que encara conservava van passar a ser custodiades pels Doña. De formació autodidacta, en Francesc Gorgui va començar a fer retrats allà pel 1933 i es va dedicar a la venda de fotografies per encàrrec fins a principis dels anys 70. A diferència d’altres fotògrafs locals, va publicar poc a la premsa. Molt prolífic, es va especialitzar en uns retrats que feia sempre al carrer. Segons es pot veure gràcies al llegat lliurat pels Doña a l’Arxiu Municipal, xifrat en unes 3.000 fotografies en paper, i les centenars que encara conserva en Rafael, Francesc Gorgui es va dedicar sobretot a immortalitzar grups de gent, famílies, festes populars i esdeveniments esportius. Les moltíssimes còpies que va guardar les penjava al quiosc per vendre-les als qui hi sortien. Considerat un home seriós, solitari i d’aparença distant, el 1975 va explicar a la revista Vallés que moltes de les fotos que feia eren encàrrecs que li feien aquells nouvinguts del segle XX: “Immigrants que es posen de gala i es vesteixen bé per enviar les fotos a les seves famílies, tot mostrant així que els va bé a Catalunya.” En Gorgui va compartir època fotogràfica amb Joan Guàrdia, Jaume Orteu, Isidre Bonamusa, Pere Soler, Artur Ferré, Albert Canet, Lluís Serarols i Joan Font. Solter i amb diners –li’n van tocar força a la loteria–, era un gran entusiasta de la bona cuina. A Granollers dinava cada dia a la Fonda Europa i bevia sempre cava. Abans de morir va viure amb uns parents que tenia al passeig de la Muntanya; no va fer testament i els seus estalvis se’ls va quedar l’Estat. Sorneguer de mena, en Rafa encara recorda en Gorgui repetint dues frases que les té ben clavades a la memòria: “Estic sol i abandonat, menyspreat de pare i mare, i perseguit per la justícia” i “tanquem els ànecs”, que deia sempre quan baixava la persiana del quiosc.

Francesc Gorgui Ramentol (1904-1986), fotògraf

Retratista de carrer