Trista és la solitud de la gent que no han tingut companyia o que no estan per aquesta mena de celebracions

Vaig començar escriure aquestes ratlles la nit del dissabte amb soroll de petards. Ja no us dic al capvespre, nit i matinada d’aquest diumenge, en què el xivarri es va multiplicar geomètricament: revetlla de Sant Joan! Revetlla i sant Joan quina relació tenen? Anem a pams: primer la revetlla, que té dues cares, l’amable i la trista. Amables són les trobades familiars o de colles d’amics que gaudeixen de bona teca, com la coca. Amable és el llançament de petards, com més estridents millor, i també la gresca entorn d’alguna foguera. Amable és el calaix aconseguit pels pastissers i els pirotècnics. Amable és l’arribada, en algunes localitats, de la Flama del Canigó. I la cara trista? Trist és el patiment de molts animals, sobretot els domèstics, en sentir uns sorolls als quals no estan acostumats. Tristes són les Urgències dels hospitals per atendre els qui han pres mal manipulant pirotècnia. Tristos són tots aquells que han patit accidents de circulació, alguns amb resultats greus. Trist és recordar aquell accident de tren de la nit del 23 de juny de 2010 a Castelldefels, quan es va atropellar un grup de 30 persones que creuaven la via cap a la platja. Trista és la solitud de la gent que no han tingut companyia o que no estan per aquesta mena de celebracions. I perquè lliguem revetlla i sant Joan? Segons el Costumari, a tot Europa les celebracions paganes d’encesa de fogueres coincideixen amb el solstici d’estiu, el 21 de juny. Amb aquella nit de foc es pretenia honorar el Sol, font de llum i de vida i, alhora, donar-li força en el moment que, havent arribat al seu zenit, començava el declivi escurçant els dies de mica en mica. A Catalunya, com en altres països catòlics, l’Església va cristianitzar la celebració endarrerint-la un parell de dies i fent-la coincidir amb la data del naixement de sant Joan. Als Països Catalans és més important la revetlla que el dia de sant Joan pels elements populars que conté: les coques, les fogueres, els petards... La Flama del Canigó, que des del cim s’escampa per les terres de parla catalana, han fet que Sant Joan sigui reivindicat com a festa dels Països Catalans. Els cristians considerem una solemnitat la festa del naixement de sant Joan Baptista. I cal esmentar el paper important que el sant té en la història de la salvació; la lloança que en fa el mateix Jesús: “Entre els nascuts de dona no n’ha sortit cap de més gran que Joan Baptista.” Enmig d’aquestes disbauxes, el papa Francesc en la seva Encíclica Lloat sigueu –i que la mateixa ONU va elogiar– va unir molt bé l’ecologia amb l’antropologia: el bé-mal que fem a la natura (aigua, animals, arbres, boscos…) repercutint-lo amb bé-mal per a la persona humana, sobretot la més feble. Val la pena considerar-ho.