Cal que es reconegui els dels tractors com el que són, els que asseguren que no es passi gana

Agricultors i ramaders han sortit al carrer per expressar que tenen el pap ple. Del tractor estant, han denunciat que se senten menystinguts, que els ofega la burocràcia i la competència deslleial, que fan mans i mànigues per sobreviure mentre la gran distribució rampina els beneficis, que els requisits de consum són imperatius per als seus productes mentre es xiula i es mira cap a una altra banda quan es tracta dels que venen fora de la UE. Però, sobretot, la pagesia té por i clama per la seva desaparició. Sense relleu generacional, sense l’aposta decidida de tota la societat i sense normes que corregeixin els excessos del mercat, el camp està condemnat al naufragi. La pagesia, acostumada a mirar el cel i pensar en l’endemà, ho ha alertat aquesta setmana i vol que tothom s’adoni que no es pot viure sense el que dona la terra.

El pes del sector primari només representa el 0,6% del producte interior brut (PIB) del Vallès Oriental. Pocs recorden que hi va haver un temps en què els mercats de Granollers i Mollet subministraven quantitats ingents de producció agroramadera a Barcelona. Segons dades del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, el Vallès Oriental ha perdut unes 9.000 hectàrees de terreny agrari les darreres dècades. S’imaginen una superfície de 9.000 camps de futbol, un al costat de l’altre, que deixin de produir aliments? Seria una catàstrofe sense precedents, un terratrèmol que sacsejaria fins els menys sensibles. Doncs al Vallès Oriental no ha passat res. Fora de pagesos i ecologistes, sembla que això no ha importat a ningú.

El futur del camp no es resoldrà amb les tractorades que s’escampen arreu d’Europa. Però és un primer pas per a un sector complex i amb casuístiques diverses. Mai diguis blat fins que no estigui al sac i ben lligat, però els talls d’autopistes i les manifestacions a Barcelona semblen un desllorigador perquè els parlaments –català, espanyol i europeu– es posin les piles per sostenir i fer atractiva la pagesia i perquè la ciutadania reconegui els dels tractors com el que són, els que li asseguren que no passi gana.