Si ofeguem els pagesos, ens quedarem sense ningú que treballi, estimi, cuidi i creï de la terra

Com va publicar a les xarxes una noia de Llinars, pagesa: “La nostra fi, la vostra fam.” / il·lustració: Abram Games (1914-1996) Quan em poso a escriure l’article sempre repasso la premsa per veure què tal el món i de què fer un repàs així dinàmic i, si pot ser, alegre. El món, però, no permet gaire dinamisme ni alegria. Ja sabeu de què us parlo: guerres, fam, sequera, infants sense pares en camps de refugiats, violència de gènere, els polítics fent malabars i poca cosa més... I també una revolució pagesa que omple carreteres i ens amenaça –i amb raó– que, si ells s’aturen, nosaltres patirem gana. No en podrà sortir un article dinàmic ni alegre, ja ho enteneu, oi? Però sí un de suport a aquesta aturada pagesa. Com va publicar a les xarxes una noia de Llinars, pagesa: “La nostra fi, la vostra fam.” Vivim en terra de pagesos, nosaltres, tot i que ja no ho siguem. Però en siguem terra o no, en som usuaris i el seu eslògan és cert. I com ens n’oblidem, a vegades. La burocràcia els ofega. La feina és dura. La paga és minsa. Com si no valoréssim el que mengem, com si ens creguéssim que cau del cel, com l’aigua. Doncs, mira, del cel ja no cau res, ni una gota. La revolta que arriba ara fa mesos que s’escampa per Europa. No en soc experta, però entenc que als seus maldecaps ja de per sí interns (el relleu generacional, la sequera, les importacions a escala mundial de qualsevol producte) s’hi afegeixen problemàtiques burocràtiques i de baixa remuneració. Tinc uns amics que tenen una granja i sempre m’expliquen que un pagès ha de triar entre omplir papers o fer la seva feina, que les dues coses alhora són feina per a dues persones, no pas per a una. I que, si omplen papers, els vedells no mengen. La paperassa és important, especialment si implica ajuda econòmiques públiques. I ens consta que d’ajudes europees n’hi ha sobre la taula i s’ha de vigilar, és clar. I s’ha de controlar, és clar, en què es gasten els diners públics. Però si aquest control implica que un pagès hagi de ser auditor, economista, secretari i hagi de dominar l’administració digital –quin món aquest més mal muntat i que poc que se’n parla!– alguna cosa no estem fent bé. Si cada any, a més, perquè la sequera colla, és més complicat garantir collites i animals i cada any, a més, els paguem menys pel que produeixen, no és estrany que avui [ho escric el dimarts 6 de febrer] estiguin les carreteres tallades amb marxes lentes de tractors. A vegades penso que la burocràcia esdevé burrocràcia quan ofega. Si ofeguem els pagesos, ens quedarem sense ningú que treballi, estimi, cuidi i creï de la terra. I la terra ho és tot.

Si ofeguem els pagesos, ens quedarem sense ningú que treballi, estimi, cuidi i creï de la terra

El valor de la terra