S’ha d’aprovar un nou pla de manteniment i conservació de lleres per als anys 2020/2021 amb una inversió de tres milions

El 10 d’octubre de 1994 el desbordament dels rius Tenes i Congost va provocar la mort de quatre persones, dues a Bigues i dues més a Santa Eulàlia. Ara acaba de fer 25 anys, un quart de segle en què totes les administracions públiques, des dels ajuntaments fins a la Generalitat, han après que l’aigua no té senyor i que cal mirar amb atenció les lleres i actuar-hi quan toca per evitar aquelles desgràcies. Ara bé, la ciutadania n’és conscient que les inundacions són un risc amb el qual cal conviure?

Catalunya és un país arrugat, com el mateix Vallès Oriental, en el sentit que el creuen accidents com serralades i turons, rierols i rieres. En cas de tempestes localitzades, aquests mateixos accidents geogràfics multipliquen els efectes devastadors de les avingudes. Per tant, mal que ens pesi, cal considerar les riuades com un tret hidrològic natural, propi de la nostra comarca i amb el qual s’ha de saber conviure.

No es pot perdre de vista l’elevada probabilitat que tots els anys, sobretot a la tardor, es pateixin episodis d’inundació amb risc greu per a les persones i els béns. Així, doncs, si el risc no podrà ser mai zero, caldrà conscienciar la ciutadania que aquests riscos per les pluges intenses no li són aliens i que les administracions no tenen una vareta màgica que aturi la força de la natura quan es desferma. Igual que tampoc no ha ajudat l’abandonament de les tècniques agrícoles tradicionals, la urbanització d’espais inundables amb habitatges o vies de comunicació i el canvi climàtic.

Els experts consultats per EL 9 NOU coincideixen que cal una visió global de les conques hidrogràfiques per evitar les riuades destructives. Una visió que inclou actuacions concretes d’obres, neteja de lleres, recuperació d’espècies vegetals mediterrànies o l’estricte control per evitar la construcció a zones inundables. A Aiguafreda i Santa Eulàlia, continuen reclamant mesures d’aquesta mena. Aquest desembre, s’ha d’aprovar un nou pla de manteniment i conservació de lleres per als anys 2020/2021 amb una inversió de tres milions, mig milió més que els del pla 2019/2020. Sense dubte, és una bona notícia.