Riure ens humanitza, ens ajuda a comprendre el món i a sobreviure.

Dilluns 20 de juliol de 2020
Tarda
Fa temps d’estiu i gaudeixo de la caminada. Escric al matí. A la tarda tinc Consell Escolar per videotrucada. Ens expliquen el pla d’acollida del setembre. Vivim un moment d’incertesa. Farem classe presencial, però sense ràtios. Treballarem amb grups bombolla, però els nens aniran amb el bus escolar, a acollida i a extraescolars. No podran compartir material. Hi haurà patis esglaonats… Esperem que arribin les ajudes promeses perquè pinten bastos.

Dimarts 21 de juliol de 2020
Tarda
Surto a caminar i a la tornada anem a la platja fins al migdia. A la tarda aprofito per escriure.

Dimecres 22 de juliol de 2020
Capvespre
Vaig ben aviat a caminar. Tinc metge a Granollers, la ITV d’estiu i aprofito per anar a la llibreria La Gralla. Em fa feliç veure Sal roja a la prestatgeria després de 18 mesos, li faig una foto. He comprat Guillem, de Núria Cadenes, i El carrer de les camèlies, de Mercè Rodoreda, publicat aquest juliol pel Club Editor.
La Laura Borràs, portaveu de Junts per Catalunya al Congrés espanyol, ha hagut de comparèixer davant del Tribunat Suprem investigada per delictes de prevaricació, frau, malversació i falsedat. S’ha negat a declarar, fins que es presentin proves de la seva culpabilitat. Volava massa alt dins de l’independentisme i calia frenar-la al preu que fos.
Em porten una caixa del nou recull de relats Montseny amb un somriure, del Grup d’Escriptors del Montseny en què he participat. Arriba en un moment especialment complicat, en el qual costa trobar motius per somriure. Conté relats murris i d’altres més innocents, fins i tot n’hi ha d’un àcid provocador. L’humor és una bona medecina contra l’estrès. Deixeu que us faci una prescripció mèdica: compreu Montseny amb un somriure. Riure ens humanitza, ens ajuda a comprendre el món i a sobreviure. Perquè com deia el moralista francès Nicolas Chamfort: “El dia més irremeiablement perdut és aquell en què no hem rigut”.

Dijous 23 de juliol de 2020
Tarda
Surto a caminar, és tard i fa massa calor per fer una volta gaire llarga.
Queda llest per a sentència el judici contra quatre membres de la Mesa del Parlament i l’exdiputada de la CUP, Mireia Boya, per desobediència. El mateix Tribunal Suprem ha revocat el 100.2 de l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i obre la porta a suspendre els altres permisos dels presos independentistes. Entretant, han rebaixat les penes als homes que durant la diada de l’Onze de Setembre del 2013 van assaltar el Centre Cultural Blanquerna de Madrid. Quina impotència!
I el nombre d’infectats per la Covid no para de créixer.
M’agafo la notícia positiva del dia, encara que descafeïnat, és Sant Jordi d’estiu.

Divendres 24 de juliol de 2020
Tarda
Rufeja. La temperatura ha baixat, pujo aviat a l’altell. Fa dies que no em trec del cap la tornada de la cançó I Love You Baby, del productor Surf Mesa i la cantant Emilee; a vegades m’agafa un desig sobtat de xocolata negra, deu ser una cosa semblant al que em passa amb aquesta cançó, o potser és que la posen a totes hores.

Dissabte 25 de juliol de 2020
Nit
Surto a caminar abans, tinc el dia molt atapeït.
Al vespre, un sopar bonic amb els cosins, sota un cel amb una ungladeta de nacra. Hi som tots i soc feliç!

Diumenge 26 de juliol de 2020
Nit
Sant Quim i santa Aina, aquest vespre ho celebrarem. Ara és un bon moment per estirar-me a l’hamaca i gaudir de l’ombra del pi pinyoner i de la mèlia, que ja és plena de drupes, encara en té de seques i ja l’han curullat les verdes. I em poso a llegir, fins a acabar, ¿Qui et penses que ets? d’Alice Munro. Si una cosa té aquest recull de contes, que giren entorn de la vida de la Rose, és que et sacsegen l’ànima. I m’agrada que ho faci des de la visió rural d’un poble del Canadà, però sense idealitzar aquesta postal. Quan no coneixes la gent, des de fora tot sembla fàcil. Però la realitat és una altra, la realitat s’assembla a la vida dels personatges de Munro. Vides de ficció, però versemblants, que amaguen misèries guardades en el llot de la nostra memòria. La gent no acostuma a anar per la vida explicant la violència i els abusos que ha patit; els complexos que els fan sentir petits; les frustracions amoroses; les relacions complicades amb els pares o els fills… Molts tenen vida penjada a les xarxes, però aquesta vida, sempre ha de semblar fantàstica. Per això, la prosa de la Munro és com una esgarrapada al fons dels nostres sentiments, allà on més mal fa.