| 10:25
Opinió

El transport ferroviari ha de ser fonamental en una política de mobilitat sostenible i eficient

Rodalies, mobilitat, benestar i competitivitat

La Unió Europea i molts estats europeus estan prioritzant el transport ferroviari
La Unió Europea i molts estats europeus estan prioritzant el transport ferroviari / foto: Griselda Escrigas

La demanda de gestió de la xarxa de Rodalies de Catalunya per part de la Generalitat és històrica. L’any 2009, el govern espanyol, també liderat pel PSOE, va fer un traspàs parcial de les competències a la Generalitat de Catalunya, però sempre es va veure com un pas insuficient, ja que no formaven part del pacte ni vies, ni trens, ni catenàries.

Amb l’acord actual entre ERC i el PSOE, la Generalitat s’encarregarà de gestionar, de manera integral, la xarxa de Rodalies a Catalunya (inclou vies, trens, catenàries, personal, horaris, freqüències i preus). Una estructura que compta amb 200 estacions i té una longitud de 1.119 quilòmetres. L’any 2022, el darrer que es tenen xifres de 12 mesos, van viatjar amb Rodalies més de 108 milions de persones, el que suposa un increment del 31% respecte del 2021. Amb aquest augment de la demanda, queda clar que la gestió de Rodalies necessita un canvi urgent i millorar el seu servei per poder atendre tots aquests usuaris.

Tot i l’augment de la demanda, els problemes que ha tingut Rodalies han estat constants. El govern català ha elaborat un informe, referent a l’any 2022, on indica que Rodalies va registrar 831 incidències greus durant l’any 2022, el que suposa una mitjana de més de dues al dia. De fet, els incidents de major gravetat han augmentat els darrers anys: 797 el 2019, 631 el 2020, 706 el 2021 i els 831 esmentats de 2022. A més, al citat informe també recull que el nombre de minuts de retard s’han doblat els darrers 10 anys i ja s’ha arribat als 400.000 minuts.

Amb les dades que ha posat sobre la taula la Generalitat ha quedat clar que la gestió no estava sent eficient. Unes xifres tan altes d’incidents i retards a Rodalies han provocat problemes als usuaris i a l’activitat econòmica de la comunitat catalana, a banda d’afegir molta tensió al sistema de transport públic. És coneguda la manca d’inversions.

Per fer la comparativa es poden agafar de referència els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Abans, però, és important remarcar que la manera de gestionar les dues operadores no serà exactament igual, ja que l’abast és totalment diferent. En dades, FGC administra, amb xifres de 2022, 79 milions de viatgers en 189 quilòmetres de línies i 81 estacions. Tot i que és una xarxa més petita que la de Rodalies, les dades són destacables: la puntualitat de FGC va ser del 98,94% a les línies metropolitanes i l’índex de satisfacció del client està per sobre del 75% en tots els seus serveis metropolitans i regionals.

Amb les dades exposades queda clar que la gestió dels FGC està sent molt bona, els usuaris estan satisfets i la puntualitat dels seus trens permet la correcta mobilitat per les zones cobertes per FGC. Aquest és el model, òbviament amb tots els matisos existents, que s’hauria d’aplicar a Rodalies de Catalunya per poder facilitar el transport i ajudar el país a continuar creixent en l’àmbit empresarial. És necessari que la xarxa de Rodalies funcioni, sigui previsible i permeti els desplaçaments necessaris en els temps marcats.

El traspàs de competències era imprescindible per intentar solucionar els incidents greus, els retards, la manca d’inversions històrica en la xarxa de rodalies i també –per què no dir-ho– per millorar el servei i la comunicació amb els usuaris.

En el context actual cada cop és fa més necessari un model de mobilitat eficaç i sostenible que tingui en compte les necessitats de les persones i de les empreses. Si posem el focus en el Vallès Oriental, podem dir que ha estat una comarca castigada permanentment per la manca d’inversions en infraestructures bàsiques necessàries i per la manca d’un model de mobilitat efectiu.

Els vallesans ens hem de felicitar pel recent inici de les obres de desdoblament de les vies de la línia R3 entre la Garriga i Parets, que està previst que finalitzin a finals de 2025. El desdoblament d’aquesta línia que va de l’Hospitalet de Llobregat a Puigcerdà, passant per Vic, és una reivindicació històrica de millora de la xarxa de rodalies i s’ha de continuar avançant ràpidament per millorar-la.

La Unió Europea i molts estats europeus estan prioritzant el transport ferroviari davant del transport aeri, especialment en trajectes de menys de dues hores i mitja de durada. Així doncs, el transport ferroviari ha de ser fonamental en una política de mobilitat sostenible i eficient, tant pel que fa a llargues distàncies com en les més curtes.

El Ministeri de Transports va licitar fa unes setmanes l’estudi informatiu per connectar les línies de rodalies R4 i R8 que unirien els Vallès. Aquest és un projecte cabdal per al territori donat que connectaria les capitals del Vallès Occidental, Sabadell i Terrassa, amb la capital del Vallès Oriental, Granollers. Aquest és un projecte estratègic i prioritari pel territori i cal fer la màxima pressió des de tots els estaments polítics, econòmics i socials per accelerar-lo.

Tot i la importància del transport ferroviari en el model de mobilitat, cal reforçar també les connexions per carretera entre els dos Vallès. En aquest sentit és imprescindible impulsar el famós projecte de la B-40, una infraestructura viària que pretén connectar el Baix Llobregat i el Maresme, travessant i comunicant, a la vegada, el Vallès Occidental i l’Oriental. Aquesta via uniria un territori en el qual habita un terç de la població catalana i que genera el 45% del PIB industrial del país. Òbviament, aquest projecte s’ha de desplegar respectant els criteris de sostenibilitat i màxima preservació del territori i de les zones rurals. Ara per ara, sembla que l’acord entre la Generalitat i el govern espanyol passa per una prolongació de la carretera B-40 entre Terrassa, Sabadell i Castellar del Vallès amb una transferència de 914 milions d’euros per executar diverses millores en infraestructures, tant viàries com ferroviàries.

La mobilitat és un factor clau de benestar pels ciutadans, impacta molt directament en la productivitat i en la competitivitat de les empreses i és un element essencial per l’atractivitat del territori. Així, doncs, la xarxa d’infraestructures i el model de mobilitat ha de ser un element estratègic prioritari pels agents polítics, econòmics i socials del Vallès Oriental. Hem d’exigir als governs compromisos ràpids i decidits per ampliar i millorar el servei de Rodalies i una proposta de model de mobilitat eficient i sostenible.