Pertany a la nombrosa família dels llinatges d’origen vegetal, igual que Alzina, Boix o Pi

M’apassiona l’antroponímia, l’estudi dels noms propis i cognoms. No m’hi he pogut dedicar mai gaire per falta de temps, però quan me n’assabento d’algun de nou –hi ha llinatges realment sorprenents!– sempre dedico deu minutets a esbrinar-ne tant com puc. Rovira no és un cognom gens infreqüent: des de Rovira i Virgili a la plaça Rovira de Gràcia (pel nom de l’arquitecte que va urbanitzar els terrenys), hi ha gairebé 20.000 catalans i catalanes que se’n diuen, especialment a Osona, l’Alt Penedès i la Conca de Barberà. Més interessant és saber d’on surt: pertany a la nombrosa família dels llinatges d’origen vegetal, igual que Alzina, Pi, Lledó o Boix (de vegades passen primer per l’estadi de topònims i després esdevenen cognoms, com és el cas de Figueres o Mates). Perquè una rovira és una roureda, evolucionada d’aquesta manera (transcric de l’Etimològic): “Cap a 950, llatí roberea, variant del llatí roboreus, ‘de roure’; el femení substantivat (a partir de silva roborea, ‘bosc de roures’) prengué en romànic antic el sentit de ‘roureda’.” De fet, ara que hi penso Roure mateix també és cognom (però més rar: tot just un miler llarg de persones). Hi ha, això sí, una cosa encara més fascinant que seguir la petja dels cognoms –fins allà on es pugui, que sovint no és gaire–: seguir la dels cognoms distorsionats. Per males grafies del registre (tota una tradició al país, des dels Solé, Jané i Domènech als Casas, Zafón o Alay) o per evolució intrínseca. Sense sortir del camp vegetal, n’és un bon exemple el de l’autora de Mirall trencat. Què vol dir rodoreda? No us ho heu demanat mai? Doncs també és un terme col·lectiu, concretament una variant de roldoreda, ‘bardissa on predomina el roldor’; el roldor és una planta arbustiva molt comuna als boscos del Montseny, les Gavarres..., també coneguda com a emborratxacabres o raola. Per aquelles coses de la vida, Rodoreda s’ha especialitzat en cognom (350 a Catalunya) i roldoreda en la planta, perquè no hi ha ningú que se’n digui. Una gràcia de l’antroponímia és que dona molt d’espai a la fantasia. Només cal agafar-se a les característiques del significat literal del mot original (el roure és un arbre fort i resistent, els fruits del roldor són verinosos), i au, a fer associacions d’idees en funció dels teus interessos. No cal dir que això és tan fiable com l’horòscop, però dona joc. Si voleu fer una prova, us en deixo un per començar, encara dins del mateix àmbit dels dos anteriors: Junqueras. Comenceu per restituir-li la grafia correcta, després cerqueu el mot (en singular) al diccionari i... a veure què surt.