Hi ha hagut, hi ha i hi haurà, milions de petons robats que ningú no ha vist, no veu i no veurà

Luis Rubiales, expresident de la Reial Federació Espanyola de Futbol / foto: RFEF Tornem d’un sec, calorós i esgotador agost i escric pocs dies després del petó robat més vist del món amb la sensació que tot se’n va a fer punyetes. Aquests dies se’m barregen tantes coses i són tantes les ganes de cridar que tinc que sento que de ben poc serveix escriure aquesta columna. No m’agrada aquest món i per encarar un principi de curs s’ha d’estar enamorada de l’educació, admirada de la vida. Luis Eduardo Aute a Sin tu latido cantava a un amor fracassat: “Lo que me passa es que este mundo no lo entiendo.” Cada dia tenim més maneres de poder-lo entendre però a mi se’m fa més incomprensible i començo a pensar que els ancians, savis i burletes que de menuda escoltava tenien raó en dir: “Salut i pessetes, que tota la resta són punyetes.” Punyetes, de puny. Aixecar el puny tancat i estampar-lo als morros d’uns quants corruptes, mafiosos i rufians sense honor, es diguin Rubiales, Trump, Putin, Prigojin, Milei, Tchiani o Meloni, que pel cas és igual. Un trist desig de dona treballadora i pacifista. A moltes dones, durant molt de temps, molt sovint en han dit: “We can’t do it.” I ens hem arremangat mànigues de camisa i doblegat el braç mostrant bíceps capaç de suportar una jornada de treball (senzilla, doble o triple, segons l’etapa de la vida que tocava viure). We can do it! I hem posat intel·ligència, seny i coratge en tots els àmbits professionals triats. Malgrat tot, seguim arrossegant indiferència o menyspreu i patint, massa sovint, desdeny, humiliació, burla i assetjament de companys. Però no pararem fàcilment. Sororitat! Abonyegades de tant trencar sostres de vidre. Socarrimades i extenuades d’haver de repetir que la lluita per la igualtat no és cosa de dones, que és qüestió urgent, si volem tenir l’esperança de seguir vivint en aquest planeta. Hi ha hagut, hi ha i hi haurà, milions de petons robats que ningú no ha vist, no veu i no veurà perquè la niña no era, no és o no serà futbolista famosa. El masclisme té tant de poder i està tan ben lligat que sembla que Franco tenia raó amb allò de “atado y bien atado”. És per evitar que tot se’n vagi a fer punyetes, continuem vetllant per l’educació i per una escola, pública, laica, gratuïta i obligatòria. És l’escola que, sense ser miraculosa, pot tenir èxit en aquesta tasca perquè encara és l’escola un reducte de respecte, pau, harmonia i bona convivència.

Hi ha hagut, hi ha i hi haurà, milions de petons robats que ningú no ha vist, no veu i no veurà

Tot se’n va a fer punyetes