Rubiales ha dinamitat amb una grapada d'ous la 'Marca España' que tants diners ha costat

La grapada d’ous de Rubiales a l’estadi Olímpic de Sydney durant la final del Mundial femení / RTVE Podria dir-ne genitals però en diré ous. O pebrots. Era un jove amb un anorac blanc i els ulls desencaixats en un control d’alcoholèmia. El va fer popular un tall de l’APM? de TV3. Dues frases: “¡Viva España! ¡Viva el Rey! ¡Viva el orden y la ley!” I: “¡Pim, pam, toma Lacasitos!” I un gest ridícul: grapada als pebrots. Una altra grapada: la de Javier Bardem a Huevos de Oro. És dalt d’un gratacels a Benidorm. Aixecar-lo era el seu somni. I amb l’obra acabada i Benidorm als peus li pregunten: “¿Como has conseguido esto?” Resposta i gest: “Con un par de huevos.” La grapada com a símbol de virilitat. La masculinitat que viu d’un gest ridícul per explicar-se. Els ous com a motor inoperant d’una masculinitat derrotada. Però aquest gest fet al voral d’una carretera pel jove drogat i begut, o el del personatge d’aquesta gran pel·lícula de Bigas Luna, té una transcendència limitada si la comparem amb l’impacte de la grapada d’ous de Rubiales a l’estadi Olímpic de Sydney durant la final del Mundial femení. Gest ridícul, patètic i lamentable que va veure el món sencer. I segurament, això és el millor de tot plegat: que el gest l’ha vist el món sencer. I tothom –absolutament tothom– s’ha pogut adonar de qui dirigeix la Federació Espanyola de l’esport rei del món. Un home que, després de petonejar sense consentiment una jugadora i magrejar les altres integrants de l’equip, borda i titlla de gilipolles, idiotes i tontos del culo les persones que van criticar-lo. Un home que ja s’havia negat a entregar les medalles en una final de la Supercopa femenina de fa tres anys i les jugadores del Barça van haver d’agafar-les pel seu compte de damunt una taula. Un home que beneeix els horaris impresentables de la Lliga femenina. Un home que s’ha endut la Supercopa masculina a l’Aràbia Saudita amb una pàtina comissionària prou lletja. Un home que, quan la majoria de jugadores van exposar els problemes que tenien amb el seleccionador, no va fer res per lluitar pel seu benestar, al contrari. La petició de dimissió és massiva. Bé, massiva: encara hi ha molts clubs que no s’han posicionat, com la gran majoria de futbolistes homes. Però sí, el clam de dimissió és unànime. Per masclista. Per patètic. Per inadmissible. I perquè amb els calés que es deuen gastar per impulsar la Marca España, Rubiales els l’ha dinamitat amb una grapada d’ous. Segurament, és qui se l’ha carregat més ràpid. Bé, Rubiales i els policies i els guàrdia civils que al crit d’“¡A por ellos!” ens van apallissar i a cop de porra ens van fotre el cul com un tomàquet. Simplement, per votar. Allò que també va veure tothom.

Rubiales ha dinamitat amb una grapada d'ous la 'Marca España' que tants diners ha costat

D’ous, bots i pebrots