Si els alumnes ja no poden concentrar-se tant com abans pel mal ús que fem tots plegats de les noves tecnologies caldrà buscar noves maneres d'ensenyar

Vull que la meva filla s’ho passi bé a l’escola, però sobretot, sobretot, vull que hi aprengui coses que li puguin ser útils / il·lustració: Jane Allen Boyer La primera experiència autènticament reveladora de la meva filla de 6 anys en relació amb la lectura no va arribar precisament de la mà de cap dels clàssics de la literatura infantil: ni Maurice Sendak ni Gianni Rodari ni la nostrada Pilarín Bayés. Deu fer un any i mig d’allò. Baixàvem pel carrer Verdaguer de Vic, agafades de la mà, i de cop i volta la nena s’atura just al davant d’una botiga de roba i se la queda mirant concentradíssima. Llavors es gira i em diu, amb la seriositat pròpia de qui acaba de descobrir la sopa d’all: “Mama! Aquesta botiga es diu Mango!” I així és com, de la mà d’un dels grans referents capitalistes, a la Maria se li van eixamplar les costures de la realitat perquè va constatar que allò que estava aprenent a l’escola li servia també fora d’aquesta per situar-se millor en el món que l’envolta. Des de fa dies ens lamentem de la poca comprensió lectora dels nens i nenes catalans i reivindiquem la necessitat de promoure la lectura a casa, a les escoles, reclamem més biblioteques escolars, proclamem les virtuts d’un bon hàbit lector, etcètera, etcètera, etcètera. I tant. No seré pas jo, llibretera, qui negui aquestes necessitats. “Llegir ens convida a pensar, a repensar-nos, a destruir-nos i a construir-nos permanentment en alguns o molts aspectes de la nostra vida.” Ho diu el pedagog i escriptor Joan Portell a Llegim?, un llibre ple d’entusiasme per la lectura i bones recomanacions, editat ja fa temps per Publicacions de l’Abadia de Montserrat. No hi puc estar més d’acord, però em fa la sensació que, en aquest cas, la qüestió és una altra. Comprendre un text implica entendre què ens està dient, més enllà de si ens agrada o no llegir-lo. Implica, en primer lloc, dominar la mecànica de la lectura –saber llegir correctament, vaja– i, en segon lloc, tenir uns coneixements previs de vocabulari i d’informació que ens el posin en context, que ens ajudin a desxifrar-lo. I per a mi aquí rau realment el moll de l’os del problema. En els darrers anys des del Departament d’Educació s’està posant molt d’èmfasi a canviar la manera d’ensenyar i també, per tant, d’aprendre. Això seria fantàstic, si s’acompanyés dels recursos econòmics suficients per implantar-ho correctament, però no és així; i ens estem quedant amb un sistema educatiu de fireta on el més important és demostrar que les coses es fan diferent d’abans. La clau és la innovació. Res més. Volem una educació més global, més lúdica, per projectes? La veritat és que no sé si ens cal, però el que sí que necessitem és una educació amb continguts de qualitat i en quantitat, que valori i premiï l’esforç i la dedicació dels alumnes i que, sobretot, els doti dels coneixements suficients per entendre el món i mirar-se’l amb esperit crític. Promoure la lectura reposada a classe o a casa d’un llibre mai no està de més en un moment en què tots ens movem amb l’urgència de les pantalles, però només amb mesures com aquestes no arribarem enlloc. Saber comprendre i analitzar un text correctament, sigui del tipus que sigui (la narració d’una història, una notícia en un mitjà de comunicació, una piulada a Twitter o el contracte de compra-venda d’una casa) és un requisit imprescindible per moure’ns en una societat tan complexa com l’actual sense fer el préssec o sense que ens estafin. Vull que la meva filla s’ho passi bé a l’escola, però sobretot, sobretot, vull que hi aprengui coses que li puguin ser útils. I, enteneu-me, per a mi és tan útil saber-se les taules de multiplicar com qui era i què explicava Aristòtil. Si avui en dia els alumnes ja no poden concentrar-se tant com abans pel mal ús que fem tots plegats de les noves tecnologies caldrà buscar noves maneres d’ensenyar, però sense anar reduint ni simplificant els continguts. I, si ja no és demanar massa, sense utilitzar més pantalles a l’escola, que l’únic que fem és anar afegint llenya al foc.

Si els alumnes ja no poden concentrar-se tant com abans pel mal ús que fem tots plegats de les noves tecnologies caldrà buscar noves maneres d'ensenyar

Saber llegir per no fer el préssec