Molts adolescents pateixen una forta pressió per obtenir les millors notes

Nuccio Ordine diu que la funció principal de l’escolarització ha de ser formar ciutadans cultes, solidaris, dotats de sentit crític i consciència civil. L’autor de La utilitat de l’inútil (2013. Barcelona: Quaderns crema) està convençut que els sabers sense benefici (econòmic) són d’allò més útils per formar el tipus d’humanitat que necessitem si volem continuar poblant la Terra. “Si deixem morir el gratuït, si renunciem a la força generadora de l’inútil, si només escoltem el mortífer cant de sirenes que ens impel·leixen a perseguir el benefici, tan sols serem capaços de formar una col·lectivitat malalta i sense memòria, que extraviada, acabarà per perdre el sentit de si mateixa i de la vida.” Sé que molts docents d’ESO i Batxillerat s’entesten, alguns fins i tot hi deixen la salut, a aconseguir que adolescents i joves es preocupin més per aprendre que per obtenir bones notes. No cedeixen al desànim i preparen a consciència estratègies d’ensenyament que facilitin aprenentatges sòlids, encara que aquests semblin inútils a ulls de mentalitats mercantilistes. Són docents capaços d’hipotecar el seu prestigi professional, que pot quedar en dubte si el rendiment acadèmic del seu alumnat no és l’esperat; poden témer, per exemple, el resultats a la selectivitat però continuen resistint-se a cedir-ho tot a la lògica del mercat. Són conreadors del gust per la música, l’art, la literatura, la filosofia, la història o les llengües clàssiques, convençuts que la fermesa que posen en la transmissió de sabers inútils deixarà un pòsit humà inesborrable en la ment de molts joves, i els permetrà entendre més fàcilment el sentit de l’existència humana. La nota té una utilitat concreta i mesurable, per això el desig de bones notes sol anar en augment amb l’edat de l’infant fins que pot prendre tints de psicopatia en arribar a Batxillerat. Molts adolescents pateixen una forta pressió per obtenir les millors notes, saben que faciliten l’entrada a estudis de major prestigi social o de més demanda en el mercat. Cerquen la utilitat d’un guany econòmic que potser mai arribarà, encara que s’hi deixin els millors anys de vida, la pell i el seny. I tot plegat potser per descobrir, anys després d’exercici professional, que no era aquesta la seva vocació ni aquest l’esclavatge que cercaven. Potser per acabar pensant com feia Ovidi “res no és més útil que les arts inútils”.

Molts adolescents pateixen una forta pressió per obtenir les millors notes

Sabers inútils