Illa, 133è president de la Generalitat
La majoria del Parlament ha triat Salvador Illa i Roca, de 58 anys i nascut a la Roca del Vallès, com a 133è president de la Generalitat de Catalunya. Tal com era previst després dels acords d’investidura del PSC amb ERC, per una banda, i del PSC amb els Comuns, per una altra, Illa ha obtingut el suport dels 68 diputats dels tres partits d’esquerres. En contra, la resta de formacions: Junts, el PP, Vox, la CUP i Aliança Catalana.
Mentre es concretava a la cambra el mandat de les urnes d’arrencar legislatura i formar govern, el president Carles Puigdemont va tornar de l’exili i es va dirigir als manifestants convocats a l’Arc de Triomf de Barcelona. Sobre Puigdemont pesa una ordre de detenció del Tribunal Suprem que els Mossos, com a policia judicial, van ser incapaços de complir. Puigdemont va desaparèixer entre la multitud camí del Parlament i encara se’l busca.
Enmig de tant soroll cal estar atents a dos fets. El primer és l’anormalitat que un electe com Puigdemont no pugui exercir la seva tasca perquè el tribunal que el jutja ha decidit que, de moment, no fa cas de la llei d’amnistia en vigor. El procés independentista ha forçat les costures de totes les institucions, a Catalunya i a l’Estat, i les han forçades una banda i l’altra. Ha arribat l’hora que els de l’“¡A por ellos!” ho deixin córrer, tant a l’àmbit polític com al judicial, i que se superin alguns escenaris independentistes: no hi ha una majoria social a favor d’una Catalunya lliure d’Espanya ni hi ha unitat de criteri ni d’acció entre els sobiranistes.
El segon fet que cal destacar és el to i l’actitud que ha fet servir Illa a la seva investidura. “Jo vinc a construir, no a desmuntar”, va dir el nou president de la Generalitat al seu discurs. Illa demostra lleialtat institucional i es mostra partícip dels governs anteriors, inclosos els independentistes. Recuperar l’esperit de diàleg i buscar consensos tossudament serà imprescindible per fer avançar un país que no pot ajornar més el plantar cara a reptes com els límits del seu autogovern o el benestar dels seus ciutadans.