Cal endinsar-nos de nou en nobles ideals. Que sant Antoni Abat ens ajudi a aconseguir-ho!

Estem vivint amb il·lusió renovada la festa dels Tres Tombs als nostres pobles i vil·les. Segurament sant Antoni Abat mai s’hauria imaginat que seria recordat sostingudament en el temps sota el paraigües de les feines del camp i les festes associades a elles! De ben segur que no! Però festes com els Tres Tombs ens mostren que malgrat a la vida humana hi ha canvis continus necessitem ser-hi ben arrelats a dimensions del nostre passat que ens parla d’allò essencial, d’allò profund, d’allò que cal conservar enmig dels canvis per al bé de tots. La nostra societat és molt diversa i heterogènia. És capaç de conservar tradicions i valors positius i deixar de banda els negatius; però també és capaç de viure i instal·lar-se en la superficialitat. Fixem-nos si no en el temps de Nadal que fa poc que hem viscut: massa vegades la bondat de Nadal dura el que duren les festes. A més a més, Nadal ha estat substituït per la Campanya de Nadal, o sigui pel consumisme i l’individualisme per mirar d’omplir la vida. Malauradament així esdevé més important l’àpat que el trobar-se amb els altres, el regal que el compartir la vida. Però arriba un moment que tots sabem des del més profund del cor que no és amb coses que omplirem de sentit les nostres vides. Què cal fer? Cal que ens demanem sincerament des d’on volem viure: des de la superficialitat o des de la profunditat? I ara, com a resposta, vull recordar un monjo benedictí, un savi català, el pare Lluís Duch, recentment traspassat i eminent antropòleg. En una entrevista, el pare Duch declarava que el capitalisme ens ha convençut que la satisfacció de tots els desitjos personals era possible. Aquesta afirmació lúcida i certa, aquesta visió de la vida ens situa davant d’una societat abocada al fracàs i a la depressió pels desigs no acomplerts i a viure des de la superficialitat de desitjos sempre nous i canviants que ens regalen una microfelicitat alhora que ens lliguen a una vida emocionalment inestable on no s’arriba mai al bon port de la maduresa i l’estabilitat. En definitiva, cal abandonar la superficialitat i endinsar-nos de nou en nobles ideals, en idees profundes i en el descobriment fratern dels altres, d’un mateix i de Déu. Que aquesta sigui la nostra gran tasca al llarg d’aquest any. Que sant Antoni Abat ens ajudi a aconseguir-ho!

Cal endinsar-nos de nou en nobles ideals. Que sant Antoni Abat ens ajudi a aconseguir-ho!

Sant Antoni