Cristòfol va fer passar l'infant Jesús pel riu. El nen pesava perquè portava a sobre tots els pecats del món

Aquest dimecres vinent és la festa de Sant Cristòfol o Cristòfor. Permeteu-me uns apunts breus sobre la història –segurament llegenda– d’aquest sant. El mot Chistóforos vol dir en grec ‘portador de Crist’. Un nom, doncs, ben indicatiu de la llegenda occidental que al·ludeix al fet que aquest sant de Lícia, a l’Àsia Menor [l’actual Anatòlia], va portar el petit Crist sobre les seves espatlles a l’hora de creuar un riu. Sant Cristòfol de Lícia és un personatge a qui la tradició li atribueix el fet d’haver prestat serveis a viatgers i vianants, per la qual cosa en va esdevenir patró. Segons expliquen, Cristòfol va fer passar l’infant Jesús d’una llera del riu, prop de la seva cabana, a l’altra. I sembla que va ser una feina molt difícil, atès que el cos del nen cada vegada pesava més perquè portava a sobre tots els pecats del món. Aquesta feina d’ajudar a creuar el riu la feia amb molta altra gent que li demanava. El sant és una figura venerada des de sempre a Catalunya i en moltes parròquies es recorda la seva figura. En determinats dies, propers al 10 de juliol, especialment en diumenge, cotxes, motos i bicicletes passen davant de les esglésies per ser beneïts i gaudir de la protecció del sant durant tot l’any. Moltes persones hem penjat una imatge de sant Cristòfol al nostre cotxe. Amb la seva imatge, confiem que arribarem sans i estalvis al nostre destí. Som conscients dels embussos produïts pels accidents i sovint pensem que també ens podrien passar a nosaltres. Si conduïm amb por, podem tenir accidents, certament, però amb menys possibilitats que si ho fem de forma esbojarrada. Tot i la imatge que portem al cotxe i la benedicció rebuda cada any en la seva festa, no tenim cap garantia que estiguem lliures d’accidents durant la resta de la nostra vida, però hem de creure que la confiança és més forta que la por. La història –o llegenda de Cristòfol–és una història de confiança, però una història que exigeix ??així mateix atenció: prestar atenció al nostre camí, no només al camí exterior, sinó també a l’interior. També aquí hi ha perills que cal superar. I tenir cura que Crist, a qui sant Cristòfol va portar sobre les seves espatlles, vagi amb nosaltres. Ell sempre ens acompanyarà en tots els camins, carreteres i viaranys de la nostra vida.