Cal demanar polítiques públiques que promoguin una ocupació de qualitat amb uns salaris dignes

Aquest dimarts que ve, conegut com a Primer de Maig, és com tots sabem, el Dia Internacional del Treball, la festa més important del moviment obrer mundial. Es va decidir en homenatge als denominats màrtirs de Chicago, treballadors anarquistes que van ser executats als EUA condemnats en un judici que, anys després, es va qualificar d’il·legítim i deliberadament malintencionat. No és tan conegut, però, que el calendari cristià és la festa de sant Josep Obrer, instituït com a patró dels treballadors el 1955 pel Papa Pius XII davant d’un grup d’obrers reunits a la plaça de Sant Pere del Vaticà. I poc conegut és també que al barri de Can Bassa de Granollers hi ha una petita església dedicada a aquest sant. El treball és una alegria. Però, malauradament, les condicions salarials i l’atur són una lluita que sembla que no tingui final. El desembre del 2016, es va constituir a la diòcesi de Terrassa, de la mà de Càritas, l’Observatori de la Realitat Social. El seu Consell Assessor està format per representants de molts àmbits de la nostra societat. Aquest dimarts passat s’han presentat les conclusions de l’informe de treball amb el títol d’“Atrapats en la precarietat: el deute que ofega a les famílies més vulnerables”. No vull estendre’m en estadístiques, però aquesta recerca posa sobre la taula que la pràctica totalitat de les persones acompanyades per Càritas es troba en situació majoritària de pobresa severa. I el 90% de les llars que són ateses tenen alguna font d’ingressos, si bé només el 32% d’ingressos provenen del món del treball. D’aquestes, el 47,7% viuen amb entre 300 i 750 euros. El consell creu fermament que no només hem de denunciar el patiment, sinó que aquests fets han de ser els que ens empenyin a impulsar mesures eficaces per modificar les estructures injustes que perpetuen aquestes situacions. L’informe indica criteris a portar a terme. En destaco dos: compromís per treballar en la modificació de la llei de la Segona Oportunitat i demanar polítiques públiques que promoguin una ocupació de qualitat amb uns salaris dignes. Hi ha molt a fer. I no ens podem aturar. Així que crec que tota ajuda és bona: sant Josep Obrer, prega per nosaltres!

Cal demanar polítiques públiques que promoguin una ocupació de qualitat amb uns salaris dignes

Sant Josep Obrer i l’1 de maig