El vodevil de l’obertura de Sant Miquel del Fai
Sant Miquel del Fai torna a tancar portes i no reobrirà fins el 16 de setembre. Tot l’estiu, l’ideal perquè qualsevol s’hi acosti per gaudir del remodelat paratge, se n’ha anat en orris. La Diputació, propietària i gestora de Sant Miquel, va anunciar divendres que els calia el tancament “per seguretat davant el risc d’incendi forestal”. S’ha activat pel decret de la Generalitat de mesures contra focs aplicable del 15 de juny al 15 de setembre. Segons la Diputació, en atenció a les “directrius de l’Ajuntament de Bigues i Riells del Fai”, que és allà on es troba l’espai visitable. La resta de la finca i accessos són a Sant Feliu de Codines i Sant Quirze Safaja. L’alcalde de Bigues i Riells, Joan Galiano, admet que van rebre un requeriment de la Diputació i que el van traslladar a Bombers perquè l’avaluessin. Així, doncs, no han respost a la Diputació, que ha hagut de tirar pel dret i tancar.
Diputació i ajuntaments van acordar l’adquisició de Sant Miquel del Fai al propietari privat el 2017. Es va tancar al públic per remodelacions que s’han vist afectades pels elements, com el temporal Glòria, el període de cria de l’àliga cuabarrada o la pandèmia de la covid. Quan a l’abril semblava que es normalitzaria la visita –amb numerus clausus i cita prèvia que cal demanar per internet– es produeix una altra frenada, ara, per una diferència de parers burocràtics entre administracions.
Fins al 15 de setembre, Sant Miquel del Fai brillarà com a excepció única. No hi haurà cap altre espai natural a Catalunya on es veti l’accés pel decret d’incendis de la Generalitat. Al país, les limitacions hi seran segons el nivell de risc marcat pels Agents Rurals al pla Alfa. Però és que Sant Miquel també s’ha carregat a sobre la condició de tancar si el pla Alfa és a nivell 2 o superior a qualsevol de les dues comarques que ocupa (Vallès Oriental i Moianès). Un criteri que ja es veu molt estricte. Falten fer actuacions que millorin la seguretat a Sant Miquel, és cert. Però després de tants anys d’obres costa d’entendre que no s’hagin fet encara i que la crònica de la reobertura de l’espai natural sembli gairebé un vodevil.