És un dels monuments emblàtics del món religiós catòlic del Vallès Oriental i la resta de Catalunya

Fragment de la taula dedicada a santa Llúcia que es guardava a Belulla, Canovelles / pintura: Rafael Vergós (?-1500) / Art Institute Chicago Al terme municipal de Canovelles, en temps passats va existir un santuari de molta devoció mariana conegut com a Mare de Déu de Bellulla, que va deixar d’existir arran de les desamortitzacions a l’Església i els ordes religiosos del segle XIX i que avui és conegut amb el nom popular de Can Reculons o Torre Bellulla. Cercant informació amb en Jaume Dantí, historiador de Santa Eulàlia de Ronçana, per saber la situació i l’existència d’aquest santuari, m’informà que havia estat situat dalt d’un turó del terme de Canovelles i que no es podia veure ni visitar, perquè formava part d’una finca particular. L’església havia estat convertida per a usos familiars. Cercant més dades, m’assabento que l’Ajuntament de Canovelles, amb data del mes de maig de 2021, va declarar –entre altres monuments del municipi– el Santuari de Bellulla com a Bé cultural d’interès local. És important tenir-ho en consideració perquè es va rescatar de l’oblit per a la memòria històrica de Canovelles un dels monuments més emblemàtics del món religiós catòlic, tant pel Vallès Oriental com per a la resta de Catalunya. Aquesta qualificació portada a terme pel consistori canovellí, que es pot considerar important, queda per veure en el futur què significarà per a l’edifici del santuari i si, per estar en mans privades, se’n respectarà l’estructura. Per esbrinar una mica més l’origen d’aquest lloc, la documentació consultada ens parla d’una primera capella datada del segle XIII, i que no seria fins al segle XV quan l’orde dominicana es responsabilitzaria del santuari i en difondria el culte i la seva devoció arreu. L’historiador de Canovelles Diego Sola ens fa saber que, ara fa més de 500 anys, la imatge d’aquest lloc sagrat va esdevenir amb el temps una de les marededeus més estimades de Catalunya i que fou objecte de peregrinació pels catalans que acudien a l’advocació de la verge Maria per sanar malalties vinculades amb la vista. La desamortització de Mendizábal el 1835 –en plena revolució liberal– va suprimir la major part de convents i monestirs i n’exclaustrà els membres fins a arribar a la seva persecució i assassinat. Els seus béns immobles passaren a mans de l’Estat (bienes nacionales), que va procedir a la venda i subhasta pública. Aquest fet –com és de suposar– va afectar també de ple el Santuari de Bellulla, que va finir el seu culte i esplendor. Tots els béns d’aquest santuari també van ser venuts. Un rector de la parròquia de Sant Feliu de Canovelles d’aquella època va poder recuperar la imatge gòtica de la Mare de Déu, que més endavant es va perdre. Els germans Vergós –els prestigiosos pintors que al voltant de l’any 1500 van guarnir l’església de Sant Esteve de Granollers amb un retaule que està exposat al MNAC– van treballar també per a Bellulla, pintaren una crucifixió i dues taules de santa Llúcia –a la il·lustració d’aquest article– i santa Àgata. Aquestes últimes es conserven actualment a l’Art Institute de Chicago, als EUA, i la crucifixió va anar a parar a mans particulars. Durant la Guerra Civil, Bellulla va servir com a hospital per a refugiats provinents d’Euskadi. El santuari va passar per mans de diferents propietaris. L’última casa dels actuals amos fou construïda posteriorment, el 1910, i adherida al santuari. És d’estil modernista amb elements arquitectònics de gran interès. En unes imatges extretes d’un informatiu podem veure l’exterior de la façana de l’església del santuari, amb una portalada neoclàssica i, al costat, una estela blanca de ceràmica amb un filet negre que adorna els voltants, on hi ha unes paraules escrites en castellà, amb lletres negres i en majúscula que diu: “Santuario de Ntra. Sra. de Belluya, parroquia de San Félix de Canovellas” i, a sota, una imatge amb terrissa acolorida de sant Domènec. Santa Llúcia del Santuari de Belulla de Canovelles pintura: Rafael Vergós (?-1500) / Art Institute Chicago