Sempre que ho vulguis, ja saps on trobar-me

Dilluns 27 de gener de 2020 Tarda El dia mandreja. Una boira ploranera ho embolcalla tot. Els meus pensaments caminem entre la broma. Així que la llum del dia m’ho permet, m’adono que tot regalima, fins i tot els meus cabells han quedat amarats d’humitat. La fotografia està esdevenint una part més de la sortida. Avui els meus cabells rogencs espurnejats de minúscules gotes d’aigua i la boira baixa, en són el detall. Aquesta tarda hem viscut un altre dels moments polítics més tristos dels darrers temps, en veure degradada la sobirania del nostre Parlament. M’entristeix sentir el president de la cambra comunicar al president de la Generalitat la retirada del seu escó, obeint la decisió de la Junta Electoral i del Suprem. El discurs del president Torra és d’una gran coherència i dignitat: “La voluntat popular ha d’estar per damunt de tot.” Me’l miro, i veig un home honest sacrificat per una colla de bàrbars. Quanta immundícia! Dimecres 29 de gener de 2020 Tarda Avui el dia s’ha llevat net, tan sols alguna boira coral·lina matisa el cel clar. L’Organització Mundial de la Salut ha pujat l’alerta per allò que en diuen coronavirus, que tanta por fa i que tan poc es coneix, de moderada a elevada. Ara ja ha passat a ser reconegut obertament com un problema mundial. Mentre respiro l’aire fred de matí, penso que caminar afavoreix la formació de globus vermells i blancs, i que per tant, és, entre moltes altres coses, una manera de prevenir al nostre cos davant de les infeccions. I em pregunto, per què el coronavirus és reconegut com un problema mundial i la violència masclista, no. No hi ha suficients morts i agressions anualment? Aquesta tarda he agafat el tren a Llinars. Per megafonia rebem la impactant notícia que el tren s’atura a Granollers a causa d’un atropellament. Des d’aquí, continuo en cotxe cap a Sabadell. L’ocasió s’ho val, avui l’escriptor i amic Manel Aljama presenta La soledat del llebrer a la Llar del llibre. El periodista i músic Josep Maria Francino ens situa en el moment amb alguna pinzellada d’humor, perquè, salvant les distàncies, el retrat d’aquells anys acaba semblant la caricatura agra del moment actual. Aquesta novel·la negra està situada entre la Barcelona 1975 i Sitges de l’any 2015, on l’inspector Canales investiga els assassinats d’unes prostitutes. Marxo cap a casa, després d’escoltar el Manel Aljama explicar com ha parit aquesta novel·la que va ser reconeguda amb el 28è Premi Ferran Canyameres d’aquest 2019 i sense poder evitar començar a llegir, un inici prometedor, en què un client demana els serveis d’una prostituta. Dijous 30 de gener de 2020 Tarda Un any de Sal roja. Després d’esmorzar pujo a l’ordinador amb el propòsit de fer un collage de la novel·la Sal roja, avui fa un any que va néixer. M’emociono en retrobar-me les targetes de totes les presentacions que ens han dut arreu del territori, els retalls de diari, les entrevistes de ràdio, el vídeo de TV3, la presentació en el Castell de Cardona... Però el que més em colpeix són les moltes opinions i fotografies rebudes pels lectors. Selecciono alguna fotografia dels moments més simbòlics, però cap dels lectors, malgrat que són les que m’omplen més el cor. Tinc el temps just de penjar la publicació a les xarxes, em dutxo, em vesteixo amb una esgarrapada i me’n vaig cap a l’escola. Aquesta tarda he baixat a Barcelona, la Maria Carme Roca presenta A Barcino a la Casa del Llibre. Retrobaments amb amics, abraçades, complicitats... Quedo embadalida escoltant la catedràtica Isabel Rodà. Un entrant fantàstic per a la novel·la en què l’autora ens torna a transportar fins a la Barcelona romana, aquesta vegada de la mà d’un personatge de ficció, la Minícia, una suposada filla de Luci Minici Natal Quadroni Ver. Sé que aquest llibre em conduirà per un món de ficció amb una trama ben treballada i amb el rigor que caracteritzen les novel·les d’aquesta gran autora. Diumenge 2 de febrer Tarda Avui aquest Dietari fa dos anys. Setmana rere setmana tu m’has pogut llegir: des de casa, al parc, en un cafè... A dies, t’he fet companyia perquè estaves trist o avorrit. De mica en mica em vas coneixent, alguns cops hauràs sentit com a teves les meves opinions, d’altres no. Potser, alguna setmana no m’has llegit, però saps que en qualsevol moment pots retrobar-me. Encara que no t’ho pensis, tu ets qui dona sentit a aquest dietari. Moltes gràcies!

El 'Dietari de l'okupa de l'altell' ha fet dos anys

Sempre que ho vulguis, ja saps on trobar-me