Josep Maria Ruera (Barcelona, 1900 - Granollers, 1988), músic

L’Agrupació Sardanista, la Cobla Ciutat de Granollers, l’Esbart Dansaire i la Coral Emsemble oferiran aquest diumenge al Teatre Auditori (19.00h) un concert de sardanes, danses i cançons que formen part de la cultura musical i folklòrica de Catalunya. L’espectacle porta per nom Recordem i vol ser un homenatge als mestres catalans Pau Casals, Ricard Viladesau, Enric Morera, Joan Vila Ayats, Antoni Ros Marbà i Josep Maria Ruera, entre altres. L’espectacle forma part del projecte “Granollers a escena” i és organitzat per l’Agrupació Sardanista i l’Esbart Dansaire. Aquesta setmana centrem el focus en la figura de Josep Maria Ruera i Pinart (Barcelona, 1900 - Granollers, 1988), músic ben conegut per la llarga trajectòria professional que va dur abans i després de la Guerra Civil com a director de l’Escola Municipal de Música, com a músic i com a organista de la parròquia de Sant Esteve. Més enllà d’aquestes qüestions, Ruera és una persona estimada pels seus conciutadans donat el seu talent musical i tarannà d’home bo. La seva vida ha estat contextualitzada per la musicòloga granollerina Anna Maria Piera, autora del llibre Josep Maria Ruera i Pinart 1900-1988 (Dinsic Publicacions Musicals, 2000). A grans trets, d’en Ruera és d’obligat compliment biogràfic saber que va néixer a Barcelona i que es va traslladar a Granollers amb la família quan tenia 9 anys. La seva mare, Rita Pinart Coret, era mestra, i el seu pare, Josep Ruera Coret, estorer. A causa d’una greu malaltia del seu pare, va ser la seva mare qui va haver de tirar endavant la família, formada pels dos fills que havien tingut [Josep Maria i Paco] i dos més grans [Josep i Joan], fruit de l’anterior matrimoni del seu marit amb Maria Montaña Casabella. El jove Josep Maria va estudiar piano, violí, composició i orquestració amb mestres com Pere Brugués, Manuel Glanadell, Josep Munner, Enric Morera, Joan Lamote de Grignon i Joan Baptista Lambert. Amb 20 anys va formar part de formacions barcelonines com l’Orquestra Simfònica Pau Casals. El 1927 va guanyar les oposicions de solfeig de l’Escola Municipal de Música, centre del qual va ser sotsdirector primer i director des de 1945 fins al 1985, en què va ser nomenat nou director Carles Riera. Hi va treballar amb els amics Aureli Font, Joan Coll i Felicià Maresma. Ruera va crear grans obres (la simfonia Empúries), un reguitzell de sardanes (La verge catalana, Nit de Sant Joan, Tocs de Festa...) i uns quants balls i danses (Glosa de l’antic ball de donzelles de Granollers). Músic cent per cent, va dirigir i va formar part d’unes quantes formacions: La Moderna, La Catalònia, Quartet Clàssic, Orquestra Selecció, Orfeó Femení, Cor Amics de la Unió, Els Pleyel... Aquells que el van conèixer –“el Senyor Ruera”, com sovint recorda el músic Josep Arenas– destaquen la valentia i el coratge que va tenir per tirar endavant la família. Les vicissituds van ser moltes: el 31 de maig de 1938 la seva dona, Maria Casademunt, de 37 anys, va morir al bombardeig de Granollers. Vidu i amb quatre filles petites (Maria Assumpció, Maria Teresa, Paquita i Montserrat) va ser acusat d’escoltar música religiosa quan el que feia era escoltar discos com la Missa de Bach, fet pel qual va estar pres a la Model tot i comptar amb testimonis favorables de granollerins com Amador Garrell i Alsina, Frederic Riera i Aureli Font. Als inicis de la guerra, va ser una de les persones que va protegir el patrimoni religiós que els revolucionaris volien destruir i va dirigir la Banda de les Milícies. Acabat el conflicte, va ser acusat de col·laborar amb els rojos i va ser nomenat durant uns anys director de la Banda Municipal del Front de Joventuts. L’any 1942 en Ruera es va casar amb Bernadeta Duran Prat, amb qui va tenir quatre filles més: Pilar, Rosa, Carme i Núria. La Bernadeta es va convertir en la mare de les germanes grans i les germanes petites. Totes elles es mostren ben orgulloses dels pares que han tingut. “Cas sublim de granolleritat”, segons Ramon Munné, als anys 80 va ser l’alcalde socialista Rafael Ballús, qui va ressituar la figura i persona d’en Ruera on, segons ell, “sempre havia d’haver estat”. El 1984 l’Ajuntament el va nomenat Fill Adoptiu. Lligat a la vida cultural i social, va ser membre actiu del Centre d’Estudis de l’AC i d’altres entitats. Morí el 31 de maig de 1988, el mateix dia i tot just 50 anys després en que ho fa ver la seva primera dona.

Josep Maria Ruera (Barcelona, 1900 - Granollers, 1988), músic

Sempre recordat