La complexitat del món d’avui ens fa caminar a les palpentes, sense trobar solucions

He seguit amb esfereïment els aldarulls d’aquests dies provocats per les convocatòries de Blocus. En dic aldarulls perquè no sé què dir-ne; cap dels mots emprats pels que ens hem dedicat a l’explicació de fets històrics s’ajusta al que està passant. Són rebel·lies? Avalots? Revoltes? En tot cas no semblen alçaments preparats, ni amb reivindicacions clares. Ni tan sols sembla que vulguin anar contra les autoritats constituïdes, encara que sigui amb elles amb qui s’acabin encarant. No penso que els adolescents i joves vestits de negre i encaputxats que han sortit a destruir i robar ho facin per pura maldat. Aquestes convocatòries, d’origen incert i que segurament que beneficien algú, aconsegueixen arrossegar canalla que viu perduda, desorientada, sense nord, quitxalla que potser sent una dolorosa i maleïda soledat. És perquè se senten sols i desorientats que poden trobar confort i autoafirmació en qualsevol acció col·lectiva. Darrere de tot plegat hi ha una desesperança anihiladora i potser la presa de consciència de no disposar de futur. Fa anys que el progrés tecnològic no va de la mà del progrés humà. Fa massa temps que actuem desposseint adolescents i joves de futur, ens l’hem menjat. I la complexitat del món d’avui ens fa caminar a les palpentes, sense trobar solucions, sense saber on anem, sense orientació clara, sense brúixola, incapaços de marcar-los un nord possible i relativament comú, un horitzó que tingui sentit, que valgui la pena ser viscut. Aquests accions violentes no són altra cosa que un mirall de molts adults. Com funciona la vida pública avui? Quin llenguatge s’usa a les xarxes socials? Com qualifiquem aquells que considerem que no són dels nostres? Qui dialoga pacíficament? Qui pensa en el bé comú? S’ha perdut el respecte, per un mateix, pels altres i pel món. Res ni ningú té cap valor per si mateix i, com diu Han en el seu llibre Sense respecte. Una crisi social (2026. Byung-Chul Han. Barcelona: Ed. 62) “la pugna pel respecte adopta la forma d’una lluita per l’estatus” i avui l’estatus s’aconsegueix essent famós i tenint productes de luxe, presumint de mòbil, casa, cotxe o iot ben car. Si per als adults el tenir ha substituït el ser és que caminem sense nord, si més no sense el nord que una humanitat que vulgui ser humana ha de tenir. Tant de bo els revoltats trobin nord i maneres de passar de l’aldarull a la protesta ben organitzada i no violenta.

La complexitat del món d’avui ens fa caminar a les palpentes, sense trobar solucions

Sense nord