Editorial EL 9 NOU | 09:38
Opinió

Si les calorades extremes, les pluges torrencials i la sequera contumaç són i seran la norma, caldrà prendre mesures que afectaran el model de vida

L’any més sec des que es tenen dades

Un ramat de xais travessa un camp sec a Sant Pere de Vilamajor fa un parell de setmanes
Un ramat de xais travessa un camp sec a Sant Pere de Vilamajor fa un parell de setmanes / foto: Jordi Rodoreda

Un any pluviomètric comprèn de l’1 de setembre fins al 31 d’agost de l’any següent. Els 292,9 litres per metre quadrat que s’han registrat a Caldes i els 303 de Granollers al 2022/2023 són els més baixos en 73 anys. De fet, són els més baixos des que van instal·lar les estacions meteorològiques el 1950. A l’estació del Turó de l’Home, el 2022/2023 és el tercer amb menys aigua caiguda (633,7 litres), només el superen el 2004/2005 (590,4 litres) i el 1998/1999 (608,5).

Per fer-se una idea de l’abast d’un desastre de proporcions certament històriques cal tenir ben present dos detalls més. Tant a Granollers com a Caldes la pluja caiguda el darrer any ha estat menys de la meitat de la que cau si es compara amb la mitjana entre els anys 1991 i 2020. I que la manca de precipitacions del 2022/2023 és un fenomen que s’està repetint perquè l’any pluviomètric previ, el 2021/2022, també va ser ben eixut: a Granollers, només 479,1 litres, el quart més sec des del 1950.

Les sequeres formen part del paisatge mediterrani i per això s’hi han adaptat tots els protagonistes de l’ecosistema, tant animals com vegetals. Però les dades d’aquesta última sequera han de servir per disparar l’alarma pel que pot significar de canvi disruptiu, sobtat, en els processos naturals. I és més que un toc d’atenció perquè està clara la intervenció humana en aquest fenomen. L’emergència climàtica impacta de forma evident en el dia a dia dels vallesans i de la resta de ciutadans de la Mediterrània.

Si les calorades extremes, les pluges torrencials i la sequera contumaç són i seran la norma, caldrà prendre mesures que afectaran el model de vida de tothom. Ja no es tracta de discernir l’abast de les restriccions d’aigua, es tracta de calcular quines activitats s’hauran de deixar de fer perquè no hi ha prou aigua. En aquest debat, els ajuntaments, com a administracions properes a la ciutadania, hi tenen molt a dir. I és un debat que vehiculat en plens municipals extraordinaris podria servir per sacsejar les consciències de la gent del carrer i avançar-se a un desastre cada cop més irremeiable.