Espero una resposta unànime i contundent dels partits independentistes

Dilluns 18 d’abril de 2022 Tarda Últim dia de vacances. The New Yorker ha publicat un reportatge de l’espionatge a una seixantena de personalitats vinculades al moviment independentista català amb el programa Pegasus. Tot apunta que al darrere hi hauria els serveis d’intel·ligència espanyols. Espero una resposta unànime i contundent dels partits independentistes, si no volem ser cornuts i pagar el beure. Acabo La noia de la caravana, de Xavier Gual (Fanbooks, 2017). Un thriller narrat en primera persona per una noia que va de cap de setmana amb un amic a un càmping abandonat. Allà ell desapareix. Recrea molt bé l’atmosfera de misteri. M’ha fet venir moltes ganes de tornar a la novel·la juvenil. Dimarts 19 d’abril de 2022 Tarda Primer dia d’escola, els nens deixen de portar mascareta a les aules, els mestres n’haurem de portar fins demà. Moscou fa un ultimàtum a Mariupol perquè entregui les armes, però les tropes ucraïneses resisteixen. Dimecres 20 d’abril de 2022 Migdia Després de dos anys, ens traiem la mascareta. Amb moltes ganes, però amb una sensació estranya. Dijous 21 d’abril de 2022 Vespre A la tarda participo en la xaranga poètica a Sant Antoni de Vilamajor. Plovisqueja. Els participants ens trobem al bar de la Carretera: l’Anna Aguilar, en Joan Vinuesa, la Laia Carbonell, la Sílvia López, la Corina Oproae, la gent de l’organització i jo. Anem pel poble i ens aturem de tant en tant a llegir poemes o fragments de novel·la. Malgrat que el temps no ha acompanyat, ha estat una experiència molt enriquidora. Divendres 22 d’abril de 2022 Vespre Al matí baixo a Granollers. Vaig a La Gralla a buscar els llibres per regalar. Remeno una bona estona. Em decideixo per: El Somriure dels guepards, de Sebastià Bennasar (Alreves, 2022); Ara direu que estic boig, de l’Andreu Martín (Alreves, 2021); Ningú sap que soc aquí, d’Agnès Marquès (Columna, 2022) i Històries del Montseny, d’Oscar Farrerons (Gavarres, 2021). Em trobo l’escriptora i amiga Carme Ballús. Compro el seu llibre Pors de paper (El Toll, 2022) i ella, La doncella guerrera (Penguin, 2022), i ens els dediquem. Arriba l’Elisenda Cuquet de Ràdio Granollers i em fa l’entrevista. Quedo amb el Quim, el meu fill petit, i anem a dinar. A la tarda torno a la Porxada, a la Trobada d’autors de la comarca. La periodista Clara M. Clavell condueix l’acte. Una seixantena d’escriptors de diferents gèneres anem desfilant en grups per l’escenari per comentar els llibres. L’Alba Dalmau fa el pregó de Sant Jordi i fem la fotografia de grup. Estic contenta i esgotada a parts iguals. Dissabte 23 d’abril de 2022 Vespre M’aixeco molt aviat. Plovisqueja. Els trens de la línia R2 s’aturen a Montcada. Canvi a peu fins a la línia R4. Baixo a plaça Catalunya. Em trobo amb l’escriptor Jordi Campoy, que també va a l’esmorzar de l’Ajuntament de Barcelona al Saló de Cent. Quan acaba amb la Montse Cervera i la Marta Silvestre anem cap al passeig de Gràcia. Trobem als periodistes Josep Genescà i Mònica Socias i ens entrevisten. Arriba una forta tempesta, amb vent i pedra. Els carrers són curulls de gent. Alguns, com nosaltres, es refugien als portals; d’altres continuen fent cua per la signatura com si res; n’hi ha que ajuden els paradistes a subjectar les carpes... Para una mica, camino passeig de Gràcia amunt fins a l’hotel Comtes de Barcelona al còctel d’Edicions 62. M’hi quedo poca estona, perquè tinc un dinar a l’edifici de l’editorial Penguin. Torna a ploure. Agafo un taxi. Hi ha una gentada i no conec a ningú, llevat de la meva editora. Em presenta un munt de gent i sé que no en recordaré els noms. L’àpat comença tard. Rebo un whats: s’ha ensorrat l’estand de Libelista de passeig de Gràcia on signava a la tarda. Menjo el primer plat i me’n vaig, l’Albert em recull amb el cotxe i m’arribo fins a la parada per interessar-me per ells. Es disculpen un cop i un altre, estan atabalats, se’ls n’ha anat tot a fer punyetes després de tants dies preparant-ho. Torna a fer un xàfec! Ens aixopluguen en un portal. Sortim quan s’atura, però de seguida repeteix. Decidim marxar. Un sentiment agredolç m’aclapara. Per sort, a casa m’esperen les roses. Diumenge 24 d’abril de 2022 Nit Fa sol. Tenim dinar familiar pendent de les mones de Pasqua. Gaudeixo de totes aquelles coses senzilles que són les que més hem trobat a faltar: un bon àpat, un bon vi i la companyia dels que més estimem. Macron ha estat reelegit davant de Le Pen. La ultradreta continua guanyant terreny i ho fa gràcies a l’abstenció i el descontentament.

Espero una resposta unànime i contundent dels partits independentistes

Ser cornuts i pagar el beure