A vegades t'equivoques per més bona intenció que hi posis, fa patir, és una gran responsabilitat

Dilluns 1 de maig de 2023 Tarda Celebro el Dia del Treball de la millor manera: treballant una estona a l’ordinador. Dimarts 2 de maig de 2023 Capvespre Plou. Benvinguda pluja, malgrat que sigui insuficient. La xeringuilla comença a florir, és com un paraigua d’oloroses barnilles blanques. Dimecres 3 de maig de 2023 Capvespre A primera hora caminem. La pluja ha rentat la cara al paisatge, tot és més lluent i lluminós. La Cambra del Llibre ha aportat les dades definitives d’aquest Sant Jordi i la setmana que el va precedir. Ha estat un èxit de participació i de vendes. La facturació ha crescut un 7% respecte a l’any passat. S’han venut 1,87 milions d’exemplars, de 60.000 títols diferents, amb una facturació total de 24 milions d’euros. Entre les moltes xifres a destacar, cal tenir en compte que el 52,2% dels llibres venuts van ser en català respecte al 47,8% en castellà. Molt bona notícia, sens dubte, ara només falta que els qui escrivim, puguem veure més dignament recompensat el nostre esforç. Dijous 4 de maig de 2023 Capvespre He llegit El coronel no tiene quien le escriba de Gabriel García Márquez. La novel·la està inspirada en l’atzarosa vida del seu avi, el coronel Nicolás Ricardo Márquez, que va lluitar amb els lliberals a la Guerra dels Mil Dies (1899-1902) i va rendir-se a Neerlandia davant d’un dels seus fills bastards, partidari del bàndol conservador. Com el protagonista, el seu avi tampoc no va arribar a cobrar mai una pensió per veterà de guerra. Amb aquest avi i la seva àvia, Tranquilina Iguarán Cotes, és amb qui va viure l’escriptor després que els seus pares els deixessin a càrrec seu quan era un bebè. Aquesta obra és anterior a Cien años de soledad, la seva novel·la més reconeguda, però no per això és de menor importància. Parla de l’esperança i la desesperança, dels qui esperen, després que els hagin assassinat el fill (d’haver-ho perdut tot); de la misèria (de la roba, de la casa, del menjar...); de la integritat i la corrupció... Hi ha una frase: “Nosotros somos huerfanos de nuestro hijo.” No l’havia sentit abans aquesta expressió i l’he trobat molt encertada. El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans diu que orfe és el ‘menor d’edat que ha perdut el pare i la mare o algun dels dos’. També hi ha una segona excepció que diu que orfe és aquell ‘que ha quedat sense emparança’. No se m’acut algú més desemparat que aquell qui hagi perdut un fill, per aquest motiu, trobo que és tan encertada aquesta manera de denominar uns pares que se’ls ha mort un fill: orfes de fill. M’enamora com escriu; el ritme somort que té tota la narració, com la mateixa vida que viuen els dos avis protagonistes de la història, simplement intentant sobreviure. Agafant-se a la supervivència del gall de lluita que havia estat del seu fill, potser perquè és la darrera cosa que els queda d’ell. Divendres 5 de maig de 2023 Capvespre Caminem. Han començat les obres de restauració de la Torre Roja, a Sant Pere de Vilamajor. Una carcassa metàl·lica la cobreix, talment com si el campanar de Sant Pere portés ortodòncia. Gràcies a aquestes obres es podrà visitar aquest monument de 25 metres que remunta els seus orígens al segle XII. El campanar va resistir, per l’amplada dels seus murs (1,6m), el terratrèmol de 1448 que va afectar moltes altres construccions de la zona, com el castell de Vilamajor o el Castell de Far de Llinars. Dissabte 6 de maig de 2023 Capvespre Hem anat a veure El Petit Príncep a la Sala de Sant Antoni de Vilamajor i portat a escena per la Companyia B-612. Han exhaurit les entrades d’avui i de demà. Els actors han aconseguit fer alçar el públic dels seients en els aplaudiments, completament entregat al seu treball d’interpretació i musical. És una obra d’una companyia petita, però representada amb gran professionalitat i amb una acurada escenografia. Enhorabona, per fer-nos gaudir com hem gaudit grans i xics. Dissabte 7 de maig de 2023 Nit Avui és el Dia de la Mare, prou que ho sabem tots que els reconeixements han d’anar més enllà d’el dia de..., però això no treu que celebrar les coses sempre està bé. A primera hora hem anat a felicitar la meva i després, la meva sogra. Plou. Al vespre, ha arribat el meu fill petit de Sevilla i hem sopat tots junts. Ser mare no és senzill, se n’aprèn sobre la marxa, a vegades t’equivoques per més bona intenció que hi posis, fa patir, és una gran responsabilitat ... Però és meravellós.

A vegades t'equivoques per més bona intenció que hi posis, fa patir, és una gran responsabilitat

Ser mare no és senzill, però és meravellós