Dietari de l'okupa de l'altell

Que escriguis sobre un lloc i la gent d’allà s’hi identifiqui i s’ho faci seu és un regal / Imatge: Mariana Fossatti Dilluns 17 de juny de 2024NitAl matí, vaig a Ràdio Sabadell. He pogut aparcar a prop i encara he anat a fer una orxata. M’ha rebut el periodista Pau Duran, que és qui m’ha fet l’entrevista pel meu llibre El cor del balneari (Columna, 2024). Dona gust quan et trobes algú que s’ha llegit el llibre a consciència. I a la tarda, primera presentació a la llibreria Ona de Barcelona, acompanyada de l’escriptora Maria Carme Roca, que ha fet una anàlisi detallada del llibre. Emotiu i especial. Tornada a casa. Continuo en un núvol. Dimarts 18 de juny de 2024NitA la tarda, presento la novel·la a Caldes i tinc el privilegi de fer-ho a les cuines de l’antic Balneari Rius, l’establiment que em va inspirar per crear el Balneari Ventura de la ficció. On he imaginat els personatges actuant. És una sensació increïble, com un plec en l’espai i el temps. Abans de començar la Griselda Escrigas, fotògrafa d’EL 9 NOU, m’ha fet unes quantes fotografies per a una entrevista. També ha vingut VOTV a cobrir l’esdeveniment. La Carme Germà, regidora de Patrimoni i Memòria local, Turisme i Termalisme, ha donat la benvinguda a l’acte. És una gran satisfacció que digui que sembla que hagi viscut al municipi, que el llibre fa olor de Caldes de Montbui i que a partir d’ara, quan pensi en el Balneari Rius, per a ella serà el Balneari Ventura. L’Alba Ambròs, professora de la Universitat de Barcelona i calderina, ha estat l’encarregada de presentar-me. Ha destacat alguns fragments de la novel·la, com a petit tastet. I n’ha ressaltat l’experiència immersiva de les descripcions sensorials. I la recuperació de part de la memòria local (oficis antics, el tren, balls a la plaça...). Que escriguis sobre un lloc i la gent d’allà s’hi identifiqui i s’ho faci seu és un regal. Dimecres 19 de juny de 2024NitLes xarxes s’han omplert de la imatge d’Aurora Picornell després que ahir el president del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), estripés una fotografia de la figura més emblemàtica de la repressió franquista a les Illes Balears, intentant silenciar-la altra vegada. Pluja amb pols sahariana. Dijous 20 de juny de 2024TardaAquesta tarda he presentat El cor del balneari a Sabadell acompanyada de la Montse Barderi a l’edifici del Gremi de Fabricats de la ciutat. Qui sap quants industrials tèxtils acomodats assistien al Balneari Rius (Balneari Ventura). Sabadell és només a 14 quilòmetres de Caldes de Montbui i, per tant, entre les dues poblacions hi havia molta relació. A principis del XX, un dels primers autobusos ja les comunicava. Fins i tot hi va haver un projecte per fer un ramal de ferrocarril de Caldes fins a la cocapital vallesana. Quants secrets deuen guardar aquestes parets d’una institució amb gairebé cinc segles d’història. Divendres 21 de juny de 2024TardaSortida de final de curs amb tots els alumnes de l’escola al Xaragall. Ahir va ploure, però avui fa sol i els alumnes poden córrer i fer jocs amb aigua. A mig matí, m’ha trucat el Sebastià Benassar per fer-me una entrevista per a Vilaweb. A la tarda, tinc una xerrada al Casal de la Gent Gran de Llinars. Em presenta l’Alfred Guiu, que n’és el promotor. Parlo del paper de les dones i la guerra a les meves novel·les. Al final, en el torn de preguntes, una noieta m’ha preguntat quan vaig saber que volia ser escriptora. Sempre m’ha agradat comunicar-me; escriure ha estat una evolució de la lectura. Però no fa tants anys que vaig tenir clar que m’hi volia dedicar professionalment. Aquest any ha fet 15 anys de la publicació del meu primer llibre. M’hi he anat enllaminint fins a fer d’aquesta llepolia la meva manera de viure. És tanta la meva addicció que ja no entenc la vida sense escriure. Dissabte 22 de juny de 2024NitHe llegit Dones de sol en dies de dol, de la Rosa Maria Pascual Sellent, un títol que és una picada d’ullet al llibre de poesia de Foix Sol, i de dol i que ens diu molt de la novel·la. La poesia hi té un pes important, l’autora ha heretat de la família l’amor per aquest gènere. Aquesta novel·la té una estructura molt singular, barreja poesia, cartes, correus electrònics, cançons, relats, fragments d’articles de diari... Escrita amb una gran sensibilitat, aborda el tema de les malalties mentals i el suïcidi, dos temes molt delicats i difícils de tractar, i més des de l’autoficció. Diumenge 23 de juny de 2024NitNit de revetlla en família a casa de la meva germana amb fills i nebots.

Dietari de l'okupa de l'altell

Ser on has imaginat vivint els personatges és com un plec en l’espai i el temps