“Que puguis ser bon pare”, com si això fos senzill! Ser pare o mare exigeix fer tot el que es pot i un xic més

M’he trobat un exalumne que he reconegut immediatament, encara que no en recordava el nom. Ell s’ha aturat molt content, escandalosament content! “Agnès, acabo de ser pare d’una nena, l’Ada.” Quin goig que feia! Alt i ben plantat, la seva cara era d’una alegria tan espontània que resultava entendridora i gairebé infantil. La seva felicitat i els seus comentaris m’han ressonat tot el dia. “Acabo de ser pare per primera vegada! Ara, als meus...” No m’hi he fixat en l’edat. He pensat que quan jo tenia la seva edat els fills ja havien volat del niu. Ens hem acomiadat amb la mateixa satisfacció que en retrobar-nos. “Que vagi molt bé i puguis ser bon pare”, li he dit. “Es farà el que es pugui, qui fa el que pot no està obligat a més”, ha contestat. “Que puguis ser bon pare”, com si això fos senzill! Ser pare o mare exigeix fer tot el que es pot i un xic més, és un repte permanent. A la vida ens passen fets ordinaris i algun d’extraordinari. Ser pare és un esdeveniment, un fet extraordinari, que trastoca la vida i l’engrandeix. Dir, manifestament alegre “Soc pare” mostra una actitud sol·lícita, receptiva i conscient, que intueix la capacitat transformadora que, l’Ada, la nouvinguda, tindrà en la seva vida. “Soc pare” vol dir: sé que he de ser responsable de la meva filla i ho dic amb veu alta perquè m’il·lusiona, m’omple de goig i esperança, i també m’esporugueix. “Qui fa el que pot no està obligat a més” manifesta la magnitud de la paternitat. Tot pare conscient sent –en algun moment o altre– por perquè se sap insignificant, limitat, finit i amb tendència a cometre errors. Qui pretengui ser el pare o la mare perfecte més val que no s’hi posi, qui no intenti ser-ho que no tingui fills. Ser pare fa analitzar la forma com vam ser educats, fent memòria de la nostra infantesa, recordant actituds i comportaments dels adults que ens van acompanyar; alguns afavorien el creixement personal i altres l’entorpien o provocaven dany. Amb els fills, reproduïm les primeres, però també les segones, que voldríem i hauríem d’evitar. Per això prendre’s la paternitat de manera responsable deu voler dir fer-ho seriosament però amb sentit de l’humor, per evitar ensorrar-se en cada error comès. Ser pare és una feina meravellosa que pot aclaparar els més forts, per això pot tenir un efecte consolador i d’escola de pares compartir neguits amb altres pares, per aprendre junts i trobar pistes per fer un xic més del que es pot.

“Que puguis ser bon pare”, com si això fos senzill! Ser pare o mare exigeix fer tot el que es pot i un xic més

Ser pare (o mare)