Hi ha qui té tal força de voluntat per servir els altres que dir-ne voluntaris o altruistes és quedar-se curt

Diumenge dia 5 és el Dia del Voluntariat. Així ho va acordar l’Assemblea de les Nacions Unides el 1985. Com en moltes altres commemoracions impulsades per l’ONU els governs de cada país en faran el cas que els sembli, segons els convingui. Ho veiem cada dia en el repartiment de vacunes, l’ONU diu una cosa i els països vacunats en fan una altra, de menys generosa i més inconscient. És un dia per recordar que els humans, si volem, sabem ser generosos. Fer-se voluntari és un acte de la voluntat, allò que hom fa, ho fa perquè vol. La voluntat dona poder, per això es parla sovint de força de voluntat, la intenció decidida de fer allò que algú vol fer, encara que li costi esforç fer-ho. La voluntat és facultat específica de l’ésser humà, que pot, lliurement, determinar els seus actes. Podríem discutir si tots els actes que fem són actes de la voluntat, però pel que avui argumentem sí: la persona que decideix fer voluntariat és perquè té el poder de fer-ho, té una autonomia de la voluntat que la porta a dedicar part del seu temps a col·laborar en alguna tasca social concreta. D’això és tracta, de col·laborar, participar, cooperar en algun àmbit social en què hi ha molta feina a fer i poques mans i pocs recursos per fer-la. Hi ha persones que posseeixen tal grandesa humana, tal força de voluntat per servir els altres que dir-ne voluntaris o altruistes és quedar-se curt. Solen ser persones que irradien bondat i bona voluntat, voluntat ferma de fer bones obres tota la vida. J. M. Esquirol a Humà més humà: una antropologia de la ferida infinita (Quaderns Crema, 2021) diu: “L’obra és el que dona una mica de consistència al món, o el que intensifica i dona sentit a la vida [...] la bona companyia d’algú ja és una obra, és una manera d’obrar, una manera de fer [...] Què passa amb fer el mal, amb el mal obrar? Doncs que el resultat no és una obra, sinó una mala obra.” Acompanyar malalts, infants que aprenen a llegir amb dificultat, ancians sols, persones en risc de pobresa o exclusió, refugiats, etc. Col·laborar organitzant esdeveniments esportius, festes populars, accions de neteja o tenir cura d’animals abandonats són part d’una llarga llista de bones obres a fer. Cada voluntari pot trobar la seva línia de bona obra, que essent senzilla pot ser molt valuosa, per l’impacte que genera sobre qui la fa, sobre qui la rep i sobre aquells que, veient-ne el testimoni, voldran, també, fer bones obres.

Hi ha qui té tal força de voluntat per servir els altres que dir-ne voluntaris o altruistes és quedar-se curt

Ser voluntari, fer bones obres