A mesura que l’ús com a adjectiu ha anat desapareixent, ha guanyat pes el de substantiu.

Sorprenentment, no trobo als diccionaris l’any de primera documentació del mot, una dada que sovint ens proporcionen. Tanmateix, es remunta a més d’un segle enrere, als començaments de l’època de la ràdio. En aquell temps encara s’estilava una forma de literatura de gran èxit, la novel·la de fulletó, consistent en una cosa tan simple com vendre’n cada setmana un capítol als quioscos (per fascicles, en diríem ara). Els temps eren diferents i aquest lapse de temps que ara ens sembla implantejable aleshores era perfectament assumible.…