Cada dia moren set persones intentant creuar aquest mar nostre que queda tan lluny del Titanic. Set vides de les quals no sabem res perquè no eren milionaris

Es calcula que cada dia moren 7 persones intentant creuar el Mediterrani / Imatge: Boris, Navigazioni Generali Italiana Vagi per endavant el meu respecte a les persones que han perdut la vida al mar aquests darrers dies. Vagi per endavant el meu condol a les seves famílies i amistats. Que la seva mort, dolorosa evidentment, ens aporti alguna lliçó de vida, alguna referència que puguem aplicar, algun marc de funcionament que ens permeti ser una mica millors com a persones individuals, com a societat en general. Podem parlar de seguretat, de riquesa, de males condicions en el disseny de les embarcacions, de la por d’un viatge així i de l’esperança d’estar fent un viatge únic, indescriptible, que pot significar un abans i un després en la vida de qui el fa. La fascinació pel desconegut, el deixar enrera el que ja sabem, el voler anar més enllà formen part de la naturalesa humana. La curiositat, el descobriment, l’aventura. I la supervivència, és clar, el poder oferir una vida millor als nostres fills. I el mar, el mar com a immensitat desconeguda que s’obre davant nostre, que pot acollir els grans tresors, les grans aventures i també la vida i la mort. En aquest cas, malauradament, la mort. La mort constant, injusta, de tantes i tantes persones, cada dia, cada setmana, cada mes, mirant de sortir de la guerra i la pobresa i la por i albirant un futur millor que no sempre, malauradament no sempre, es compleix. Sorpresos perquè no em refereixo a la mort dels 5 milionaris del Titan sinó de les morts incomptables, no se’n saben les xifres, de totes les persones que ¡ moren per creuar el Mediterrani cada dia? Es calcula que cada dia moren 7 persones intentant creuar aquest mar nostre que queda tan lluny del Titanic. Set vides de les quals no sabem res perquè no eren milionaris, ni anaven a veure les restes d’un naufragi que ens esvera a tots plegats. Set vides que no mouen països, policies, rescats i rodes de premsa. Set vides que no ens mouen ni els sentiments, ja. I aquesta és l’única reflexió d’avui: el meu respecte per aquestes 7 persones desconegudes que van morir el mateix dia que les 5 del Titanic. I per les 7 de l’endemà i per les 7 d’avui. I per les 7 de cada dia.