Setembre és la por dels pares. I el mes en què haurem de començar a pensar quin monument fem als i les mestres

Doncs això, que setembre no és només allò del “Do you remember the 21st night of september?” O sigui, que no és només una cançó d’Earth, Wind & Fire o una pel·lícula de Woody Allen estrenada l’any 1987. Setembre és el mes de les marededéus trobades. De la festa major del Tura, a Olot. De la festa major de Montblanc, de Sant Celoni, de Centelles, de Cadaqués, de Folgueroles o de Solsona. Setembre és la Diada i el Mercat de Música Viva de Vic. És la Mercè i un grup de música de Granollers. Setembre és temps de verema i de la Setmana del Llibre en Català. Setembre és el novè més de l’any i quan engeguen la temporada les ràdios i les televisions. Setembre és un llibre infantil. Setembre és un poema de Joana Raspall i una cançó d’Els Pets. “Em passa setembre / enyorat i ensopit, / escapçant les distàncies /que t’allunyen de mi.” I de Dinah Washington i Green Day: “Wake me up when september ends”. Setembre és un compte enrere. El tombant de l’any. Setembre fa evident com el dia s’escurça. Setembre és l’estiu que s’allarga i la tardor que irromp. I la pluja que mulla. Setembre és l’adéu dels amors d’estiu i els sopars a la fresca. Setembre és desar la bicicleta i renovar l’armari dels fills que han crescut. Setembre és tornar a la feina, si és que n’hi ha. I és, també, tornar a l’escola. Però setembre és també, des d’aquest any, el mes en què el futbolista més gran de la història ha dit que, finalment, es queda al Barça però que, en aquest club, tot, absolutament tot, és un desastre. Setembre és el mes que necessitem els culers per esbrinar si això és una bona notícia o no ho és. I és el mes en què sembla que Luis Suárez no hagi jugat mai al Barça. Però, sobretot, aquest setembre és l’amplificació d’un crit evident: “La cultura és segura.” És la normalització de la mascareta i, per tant, la necessitat d’aprendre a decodificar emocionalment l’expressió dels ulls de les persones amb qui ens comuniquem. Setembre és la consolidació de la incertesa. La certificació del futur capat. Setembre és mirar l’ara i no el demà. I la impossibilitat de saber el calendari esportiu dels nostres fills i filles. Setembre és la por dels pares. I el mes en què haurem de començar a pensar quin monument fem als i les mestres. Aquest setembre el recordarem sempre. N’estic segur. Com diu la cançó d’Earth, Wind & Fire, recordarem, la nit del 21 de setembre. I la resta de nits i dies del mes. Però, molt probablement, les recordarem per aquell poema de Miquel Martí i Pol que diu que “amb tants vents diversos, no serà / fàcil trobar el lloc just per la tristesa”.