Setembre
Ja som a setembre.
No em posaré dramàtica ni melancòlica. Aixecaré la copa de vi blanc (el vi blanc ha tornat a ser la beguda preferida de l’estiu) i brindaré per totes les coses bones que ha suposat aquest agost, pels llocs, els moments i sobretot les persones. I agafaré l’agenda de l’any que ve. Sempre ho faig a principis de setembre, per mirar d’organitzar una mica ja les vacances de l’agost que ve. Suposo que ho faig per agafar energia.
No estic ni dramàtica ni melancòlica, però potser sí que estic una mica cansada que aquests 30 dies que s’han escolat ràpidament no aportin gaires canvis al panorama actual. Em cansen els jocs polítics, m’entristeixen els judicials, em deprimeixen les agressions i em cau la cara de vergonya amb els refugiats i les morts al Mediterrani. Potser en seran dues, de copes de vi, i la segona serà per poder empassar-me tot això. I ni així.
Torna setembre i ve amb tot exactament igual, o pitjor. De fet pitjor, perquè quan les coses s’eternitzen vol dir que no es resolen, que s’enquisten i així, malauradament, ens acostumem que hi són i les acabem donant per normals. I normal no vol dir bo. De fet, cada vegada estic més convençuda
que normal vol dir precisament el contrari a bo.
Ens pot semblar ja normal a aquestes alçades que bones persones siguin a la presó per un referèndum, però no està bé. Cada dia que hi passen
està més malament.
Igual com ja és normal això de les violacions múltiples, oi? Normalíssim.
I les notícies sobre vaixells de rescat al Mediterrani sense un port segur on atracar per deixar baixar persones. No bombes nuclears o virus mortals, no. Persones.
I els malabars que fan els polítics per no fer el que han de fer en realitat, que no és altra cosa que protegir-nos, cuidar-nos, ajudar-nos i lluitar pel que és just i bo. Però és clar, com que confonem bo amb normal, anem perduts, més que perduts, anem malament. I tornem al setembre com renovats, però en realitat només hi tornem una mica més morenos i poca cosa més. Les coses no han canviat, nosaltres tampoc i, la veritat, se m’ha acabat el vi a mesura que escrivia l’article.
L’últim glop que sigui per brindar pel setembre. Que sigui un mes que faci que algunes coses canviïn d’una vegada i per sempre.