Eduquem sent homes i dones impregnats de patriarcat i no solem reflexionar-hi sobre les conseqüències

Educar en femení significa educar per a la vida i fer-ho des de la vida i des de la raó. Vida i raó, com una manera d’unir allò que la nostra societat patriarcal ha separat. En la societat patriarcal i jeràrquica l’home té la paraula, és a dir, té la raó i imposa la llei. La dona té la vida. I no podem oblidar que, laica o creient, simbòlicament la societat s’ha fundat en allò de: “Eva ha nascut d’una costella d’Adam.” La dona sorgeix per voluntat d’un déu i per caprici de l’home, de manera que l’origen de la vida també el posseeix l’home! Aquest és un esquema patriarcal que l’educació ha de desmuntar! La família, l’escola i els mitjans poden educar en el feminisme o en el sexisme. Sovint eduquem sense saber en quina direcció anem. Eduquem sent homes i dones impregnats de patriarcat i no solem reflexionar sobre les conseqüències que tenen les nostres pràctiques. Encara que la funció social de l’escola hauria d’obligar a mirar amb ull crític tot allò que s’hi fa, no se sol qüestionar si es reprodueixen els pitjors mals que afecten la societat o s’hi renovellen esquemes mentals. Mantenir mals o fer un món nou, de major equitat, depèn d’una reflexió sovint inexistent. Alguns informes diuen que una de cada quatre noies de menys de 17 anys pateix algun tipus d’agressió sexual. Llegim notícies de violència de gènere que fan posar els pèls de punta. Fa poc TV3 va emetre el programa Mai més víctima que evidencia les mancances d’un sistema més pensat per deixar consciències tranquil·les que per acompanyar les víctimes a refer les seves vides i refer-se del que han patit. Tot el que veiem indica que no anem bé. Com podem canviar el rumb d’una societat que porta el patriarcat al seu ADN? Com ho podem fer per reconèixer que existeix, encara avui, una primacia d’allò que és masculí? Per què el conjunt de la societat no s’ha fet feminista? Per què té mala fama el feminisme? És com si el feminisme quedés per a un moviment de dones neuròtiques, que volen esborrar l’ombra masculina. Plantegem-ho així: hom només pot ser feminista o sexista. El sexisme és una pràctica social que impregna totes les facetes de la vida i està destinada a mantenir la dominació d’un gènere-sexe sobre l’altre (o els altres). Ser feminista per practicar una pedagogia de l’amor i no de la violència i per educar des de la vida i la raó compartides i interdependents. És raó de vida.

Eduquem sent homes i dones impregnats de patriarcat i no solem reflexionar-hi sobre les conseqüències

Sexisme o feminisme (I)