Cadascú ha de poder orientar la seva identitat sexual, s’adapti o no al nostre esquema mental

Desmuntar una societat patriarcal, androcèntrica i jeràrquica, origen del sexisme, requereix un canvi cultural profund. La violència de gènere s’origina en considerar legítim que els homes utilitzin els cossos de les dones: “La maté porque era mía.” Que el 25 de novembre sigui el Dia Internacional contra la Violència vers les Dones posa de manifest que la dona, per ser-ho, és menystinguda i considerada inferior i això en justifica el maltractament. Determinem qui serà un nadó en el mateix moment que li posem nom, que triem en funció de si és nen o nena. El nom palesa, a través del llenguatge, la seva existència i que aquesta va lligada a un gènere-sexe. Què passa si l’infant, en créixer, es vol desentendre d’aquella identitat de gènere-sexe que li hem atorgat? Hauríem d’educar de manera que tingui portes obertes i pugui triar per quina vol entrar, cosa que suposa fer una pedagogia de l’amor que li doni l’oportunitat de ser qui vulgui ser al marge del que l’hem fet ser. Ser conscients que vivim a la intempèrie, sent vulnerables i en total interdependència els uns dels altres ens hauria de situar en el món d’una manera més humil, més generosa i compassiva, més respectuosa de tota diversitat i ens hauria de disposar a l’ajut mutu. Cadascú ha de poder orientar la seva identitat sexual, s’adapti o no al nostre esquema mental. Potser així posaríem fi al sexisme i podríem reconèixer el dret a la igualtat, el dret a la diferència desitjada i podríem establir unes relacions forjades en l’afecte i l’estima i no en l’agressivitat i la violència. Judith Butler, pensadora feminista, diu que els humans ens situem entre la “la cura i la tortura”. La discriminació de gènere ens acosta a la tortura, fins i tot en situacions com la diferència salarial, que sembla preocupar ben poc. Les violències a les quals se sotmet els sexes que no encaixen en l’esquema de gènere binari home/dona o les violències contra part significativa de dones, ens situa en la tortura. Tortura quotidiana que, a diferència dels turments d’institucions repressores o les que es donen en situacions de guerra, no semblen esgarrifar-nos prou per erradicar-les. Interrelacionar-nos tenint de base l’amor i no la violència és l’única possibilitat de tenir cura els uns dels altres i és l’alternativa per deixar en herència un món de major equitat i més apte per ser viscut.

Cadascú ha de poder orientar la seva identitat sexual, s’adapti o no al nostre esquema mental

Sexisme o feminisme (II)