Ni treballant es poden pagar un pis, ni de compra ni de lloguer. I ni treballant poden viure

Els joves s’han tornat fatxes. Segurament, l’afirmació és irreal. I inexacta. Però aquí, les dades: només un terç dels nois d’entre 18 i 24 anys creuen que la democràcia és el sistema ideal i tres de cada deu estan a favor de limitar el dret a votar. Aquestes dades surten d’una enquesta de l’Institut Català Internacional per a la Pau, que no és una entitat friki, sinó que és una institució pública i independent creada pel Parlament de Catalunya amb la voluntat de promoure la cultura de la pau en la societat catalana. I què fa aquest institut? Doncs acostar la cultura de la pau als ciutadans del país a través de seminaris, activitats, exposicions i tot tipus d’accions que estimulin la reflexió, on som i cap on anem. Com aquesta enquesta. Interessant. I prou demolidora. Perquè també constata que la meitat dels joves sosté que la recepta per millorar la seguretat és endurir les penes per delictes comuns i expulsar els migrants que delinqueixin. I un 44% associa immigració i delinqüència, tot i que les dades no ho avalen. I tres de cada deu nois joves creuen que la violència masclista és un invent del feminisme. Dir que els joves s’han fet fatxes és una provocació. L’alerta d’una realitat que és més complexa que una actitud, la d’abraçar la dreta perquè això, ara, és ser cool i antisistema. Perquè l’expressió dels joves és l’evidència d’un fracàs. El d’un sistema que els ha abandonat. Potser perquè són pocs i voten poc. Per tant, els deixa al marge mentre ells veuen com els pensionistes cobren allò que ells mai cobraran i, equivocadament, els assenyalen. I els pensionistes no en tenen cap culpa, és evident, només faltaria. Han treballat per tenir el que tenen. Però els joves també treballen i els seus sous no s’actualitzen com les pensions. I ni treballant es poden pagar un pis, ni de compra ni de lloguer. I ni treballant poden viure. I miren a un futur inexistent amb incertesa i desesperança. I com que el sistema no els respon, doncs se n’allunyen. I es consoliden els discursos d’odi. I cada dia n’hi ha més que abracen les idees que abona l’extrema dreta. I com que el pas del temps és implacable i la memòria històrica s’esvaeix, desapareix la por a perdre la democràcia. I els vells ens posem les mans al cap. I no fem res. O fem ben poc. I l’única esperança és en els joves. En aquells joves que, malgrat tot, s’oposen a aquesta realitat. I és clar, no només no votaran idees que defensin un sistema que abraci l’autocràcia sinó que s’oposen als fatxes. I els combaten. Joves que, amb les dades a la mà, sortosament, encara són la gran majoria.

Ni treballant es poden pagar un pis, ni de compra ni de lloguer. I ni treballant poden viure

S’han tornat fatxes