Per què demanem als infants que no es barallin i en canvi els adults es maten com en un videojoc?

Ningú no dubta que afirmar o negar empeny per camins diferents; el sí té una força creadora que no posseeix el no, obre una porta distinta, un camí nou. És clar que sempre cal frenar el mal, aturar l’agressió i dir no a la violència, sigui contra un cos de dona o contra un poble, en tot això cal un no majúscul, sentit i acompanyat d’accions que aturin el botxí. Però potser ens hem entestat en un “no a la guerra” que hauríem de canviar per un sí a la pau. La història diu que el “no a la guerra” no l’atura. No sabem on ens portaria el “sí a la pau”, mai no l’hem assajat prou bé. “No a la guerra” ressona cíclicament a places i carrers i és reconfortant sentir-se part d’un col·lectiu capaç de sortir al carrer, una vegada i una altra, contra la guerra, contra el terrorisme i contra la violència. Manifestar-nos, apagar llums, recollir productes o fer una aportació econòmica fa sentir bé, però solem fer-ho des del confort, sabent que després tornem a casa i, encara que les amenaces d’un cínic i demoníac Putin no ens deixin tranquils, podem dormir les hores que ens proposem. En aquest món inestable, obligats cada dia a assajar respostes noves, és moment de preguntar-nos: Com s’educa per a la pau en un món en guerra? Com s’hi educa per continuar tenint brins de confiança? Com preservem la imaginació creativa i esperançada, sense que la por la paralitzi? Com mantenim el mal a ratlla? En fi, com seguim acompanyant infants i adolescents que respiren desànim, poca convicció, desconcert, amenaça i acoquinament? Aquesta guerra mata ucraïnesos, fa patir de manera atroç els que hi estan vinculats per família o amistat i ens trastoca tots. També inquieta els infants, que s’interessen i investiguen, fan dibuixos i murals, escriuen poemes i cançons, mentre intenten entendre per què els demanem que no es barallin i en canvi els adults es maten com en el més macabre videojoc. Diem “no a la guerra” però no sabem bastir la pau. Un “sí a la pau” significa prendre consciència dels valors que la sustenten i practicar-los en allò més quotidià. Educar exigeix coherència entre allò que es pensa, es diu i es fa. Diem “no a la guerra” i eduquem en l’individualisme i la competitivitat, en el campi qui pugui. Comprometre’s amb la pau no pot ser una simple declaració d’intencions, el “sí a la pau” obliga a viure sabent que tots compartim casa comuna i que l’hem d’habitar aprenent a respectar i conservar la vida, tota vida.

Per què demanem als infants que no es barallin i en canvi els adults es maten com en un videojoc?

Sí a la pau