Si no t’atures, a la pena li costa més d’atrapar-te

Dilluns 25 d’abril de 2022 Vespre És Sant Marc, aplec de Sant Elies, una festa de Vilamajor amb més de sis segles d’història que s’ha anul·lat dos anys per la pandèmia. Quedo amb la Teresa i en Pep per pujar a peu. Uns 8 quilòmetres de distància i un desnivell de 600 metres separen l’ermita del poble. Els marges i el sotabosc estan completament furgats pels senglars, mai ho havia vist igual. Sant Elies és fer-la petar amb amics i coneguts; són nens corrent i jugant a fer cabanes; és música i rom cremat; és estirar-se a l’herba i saber que vols tornar abans d’haver marxat...; és recordar tots els “sants Elies” viscuts. De baixada hem coincidit amb un dels responsables de la Fundació la Casa de l’Aire Roger Torner, propietaris de Can Surell. Des del pati d’aquesta preciosa masia del segle XVI, ens ha explicat les reformes que hi estan fent i el projecte d’estades per a infants amb risc d’exclusió social. Un projecte lligat amb la història d’aquesta masia que durant la República va ser casa de colònies de l’Institut Escola i on van fer estada persones tan destacades com Maria Aurèlia Capmany. Al vespre tinc trobada de junta de teatre del Vilamagore a casa del Jaume Baucis. És una reunió urgent que ha convocat ell i tots sabem per què. El temps s’acaba! Tots quatre ens apleguem al voltant del llit. L’escoltem i mirem de treure ferro a aquesta situació tan tensa, cercant algun estirabot d’humor. Marxem després de conjurar-nos seguir endavant amb el que preparàvem, tot i saber que ell ja no hi serà i que molt probablement aquesta abraçada d’avui serà la darrera. Dimarts, 26 d’abril de 2022 Tarda La corda es tensa en les relacions entre ERC i el PSOE arran del Catalangate. Els republicans reclamen una investigació i dimissions. Espero que per dignitat el govern català es mantingui ferm. Dimecres, 27 d’abril de 2022 Migdia Rússia deixa sense gas a Polònia i a Bulgària per no pagar en rubles. Dijous, 28 d’abril de 2022 Nit Avui fa 18 anys que es va morir el pare. Aquesta matinada s’ha mort el Jaume Baucis. Sabíem que aquest moment s’acostava, però la tristor és immensa. S’ha mort un amic amb qui he compartit molts bons moments a la junta i dins del grup de teatre del Vilamagore on es representen algunes escenes de Confidències d’una reina que havíem adaptat conjuntament. Una de les persones que més s’ha estimat la meva novel·la i que ha treballat en noves adaptacions fins a la darrera hora. Tinc tanta pena que m’assec al sofà a mirar Stranger Things a Neflix sense pensar mentre intento treure’m l’esmalt permanent de les ungles. La pintura es resisteix a marxar, per més que frego amb el cotó fluix i l’acetona continua arrapada a les meves ungles amb tanta força com la pena al meu cos, com si fos part de la meva pell. I així es van succeint els capítols, un darrere l’altre en un engranatge monòton que transcorre pel meu cap sense més, com la cinta corredora d’una fàbrica. I com més es resisteix l’esmalt a marxar, més ganes tinc de desprendre-me’n, com si m’hi anés la vida, com si la missió de despintar-me les ungles fos la més important a la vida. I passa molta estona..., i el meu cervell es resisteix a pensar en res que no sigui aquest maleït esmalt que fins ahir em semblava tan bonic. Divendres, 29 d’abril de 2022 Vespre Necessito moure’m per desempallegar-me la pena, al matí. Com que no puc concentrar-me, faig feina de casa mecànicament. Fa sol i a la tarda surto sola a caminar, que és una de les coses que més m’ajuda a airejar les idees. Vaig fins al Roure. De tornada rebo un missatge que diu que dilluns es farà el comiat d’en Jaume. Ha deixat fins i tot això preparat! Dissabte, 30 d’abril de 2022 Nit Surto a caminar de bon matí. Si no t’atures, a la pena li costa més d’atrapar-te, si estàs massa quieta, se t’arrapa com la molsa als arbres. A la tarda, tenim entrades per anar a veure Jesucrist Superstar d’ Art i Cultura i Indòmit Teatre a la Sala de Sant Antoni de Vilamajor. Fa temps que estan exhaurides! He gaudit i m’he emocionat a parts iguals. Molt bona feina! Diumenge, 1 de maig de 2022 Nit Al vespre, hem anat a veure Alcarràs a Sant Celoni. No estava subtitulada, me n’alegro! Crec que està a la meitat entre una pel·lícula i un documental, per entendre’ns. Fa un retrat molt realista del món de la pagesia i de la seva problemàtica sense caure en idealitzacions. Aneu-la a veure!

Si no t’atures, a la pena li costa més d’atrapar-te

Si estàs quieta, la pena se t’arrapa com la molsa als arbres