| 08:39
Opinió

Som moments, som ànsia de memòries i també de reconeixement en el present

Sí, jo dic ‘nena’

Benvolguts i benvolgudes, jo confesso: dic nena. L’altre dia m’ho van fer notar. I francament em vaig sentir malament, com masclista i xaruc. Vell, tronat, que diu nena a les jovenetes, que les persegueix. I és una terminació de frase, molt xava, autènticament barcelonina i…

Contingut exclusiu per a subscriptors

Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't