La rebel·lió, que està tan de moda, no és una cosa dolenta ni hauria d’estar penada. Hauria de ser obligatòria

Si algun dia tinc una llibreria, que serà petitona i plena de llibres que m’hagin agradat per poder-los recomanar molt, ho reconec, es dirà “La rebel”. I se’n dirà perquè la lectura és un acte de rebel·lió. Una persona que llegeix, com ara estàs fent tu amb aquesta columna que s’estrena avui, és un rebel. Així que: hola, rebel, se’t saluda. Totes les biblioteques s’haurien de dir “Biblioteca La rebel”. I tots els teatres. I els museus. I els diaris, especialment els que encara surten en paper. I tots els comerços de proximitat i totes les ONG... i tantes i tantes coses. I també nosaltres ens hauríem de posar aquest sobrenom. Sóc la Marina, la rebel, perquè llegeixo i escric i programo teatre i perquè no miro la tele i perquè no em semblen bé algunes de les lleis i les regles que regeixen aquest món, el petit prop nostre i el més gran. I dir-nos tots, així, amb aquest sobrenom. Sóc en Pere, el rebel, la Marta, la rebel, l’Arnau, el rebel i la Maria, la doblement rebel. I així. Sense por. Perquè és cert que hi ha moltes coses també a les quals no ens rebel·lem. I caldria fer-ho. Jo no he après a rebelar-me encara quan no dic sempre el que penso, quan no dic que no quan ho hauria de dir, quan miro cap a un altre costat. Soc la Marina, la rebel. Però encara he de millorar. Tots hauríem de ser rebels a tantes coses. Rebels a les pràctiques d’Europa amb els refugiats, rebels a la violència de gènere, rebels als lladres amb corbata, rebels a la mala educació, rebels als que porten esvàstiques tatuades a les mans, rebels a la por. La rebel·lió, que últimament està tan de moda, malauradament, no és una cosa dolenta ni hauria d’estar penada. Hauria de ser obligatòria. S’hauria de poder ensenyar a les escoles, als instituts, a les universitats. I tenir-ne un títol oficial. Aquest sí que serviria d’alguna cosa i no els que emmarquem. M’agradaria treure’m el títol en rebel·lió. Gràcies als que ho sou, de rebels. No només en l’àmbit polític o social. Gràcies als que llegiu, als que aneu al teatre, als que compreu en comerç de proximitat, als que dieu “no”, als que denuncieu el que considereu que és injust, als que no calleu, als que aneu a contracorrent, als que escriviu (mare meva, us heu tornat ben bojos!) Gràcies als que sou rebels per petita que sigui la rebel·lió. És necessària sempre. No tinc oberta la llibreria encara, però tinc aquest petit espai per ser, una mica cada setmana, buscadament rebel.

La rebel·lió, que està tan de moda, no és una cosa dolenta ni hauria d’estar penada. Hauria de ser obligatòria

Sí: “La rebel”