Quan aprens a adaptar-te a les circumstàncies és més fàcil ser feliç, perquè canviar-les sovint no pots, però sí que pots escollir la manera d’afrontar-les

Dimarts 5 de març de 2019 Vespre Aquesta tarda ens hem trobat al Teatre Auditori de Llinars per fer entrega del premi de Dramatúrgia en Femení. M’ha agradat posar cara a alguna de les finalistes i a la guanyadora. Més enllà de l’import econòmic, que no està gens malament, el gran premi és que la seva obra sigui portada a escena. Tot el procés que comença a partir d’ara és d’una creativitat extraordinària; m’agradaria poder treure el nas per un foradet i tafanejar. He tingut el privilegi de viure quelcom semblant amb la dramatització d’una part de la meva novel·la Confidències d’una reina i és una experiència molt enriquidora. Veure com algú –en el meu cas l’actor de La Cubana i bon amic Jaume Baucis– tria les escenes d’entre les pàgines del teu llibre; passar el text de novel·la a teatre, en aquesta part jo també hi vaig participar; cercar els actors i donar-los el perfil més indicat segons el director o directora, uns anys a càrrec del Jaume Baucis i altres de la Judit Lucchetti; buscar el millor escenari exterior on situar l’escena, l’attrezzo, el vestuari... Veure transformats els teus personatges mentals en personatges de llibre és extraordinari. Però cloure el cercle portant aquesta experiència al teatre és quelcom impagable. Dimecres 6 de març de 2019 Tarda I de sobte, arriba la notícia quan fa poc més d’un mes que la novel·la va sortir a la venda. Avui hem sabut que treuen la segona edició de Sal roja. Estic eufòrica, em sento com si estigués dins d’un got amb una pastilla efervescent, tota jo faig bombolletes i camino surant tres dits per sobre la realitat. És fantàstic! Vespre No s’ha de fer passar mai l’arada per davant dels bous, les coses tenen un ordre natural per esdevenir. Avui em tocava visita al traumatòleg, tot segueix el seu curs, no puc accelerar el ritme que reclama el meu cos. Un traumatisme amb pèrdua de coneixement té una recuperació que no és tan ràpida com jo pensava. Encara em canso molt, no puc fixar la vista massa estona i la cama esquerra continua adormint-se’m, tot i que cada dia menys. Continuo l’evolució que em va pronosticar el metge, de manera que, com diu la meva mare: “Si tens llimones, fes-te llimonada”, un savi consell d’una dona que s’ha sabut emmotllar a la vida i treure’n el màxim profit. I com deia Stephen Hawking: “La intel·ligència és la capacitat de saber-se adaptar als canvis.” Quan aprens a adaptar-te a les circumstàncies és més fàcil ser feliç, perquè canviar-les sovint no pots, però sí que pots escollir la manera d’afrontar-les. Això m’ha recordat les declaracions que va fer Jordi Cuixart davant del Tribunal Suprem, dient que les seves primeres declaracions davant del jutge instructor estaven vinculades a una voluntat de sortir de la presó al preu que fos. Però, una vegada ell ha assumit que això no passarà, la seva actitud ha canviat radicalment, es mostra decidit i ferm en les seves idees i és capaç fins i tot de somriure. Dissabte, 9 de març de 2019 Tarda Ahir vam presentar Sal roja a Cubelles. Encara no condueixo, però tinc un xofer de primera. Abans de l’acte vam anar a la plaça de l’Ajuntament a escoltar la lectura d’un manifest pel Dia de la Dona. La presentació del llibre també va ser en clau feminista, fent especial insistència en el paper de les dones en la història i en la nostra novel·la. Ens queda un llarg camí per recórrer en la defensa dels nostres drets i cal que el fem juntes, dia a dia, i de la mà de tots els homes que treballen per la igualtat de drets de totes les persones. Vespre En el seu llibre de relats Anatomia de les distàncies curtes, Marta Orriols ens parla de la més gran de les solituds, aquella que s’esdevé quan estàs molt a prop d’algú i a la vegada terriblement lluny, en dos mons diferents i sovint irreconciliables. La distància entre una mare i una filla que no tenen res en comú, fins al punt de fer-se nosa; la distància entre dos desconeguts que s’entreguen a la passió dels cossos, sense saber res l’un de l’altre, ni voler saber-ho; la distància entre uns pares novells amb dos projectes de futur antagònics; la distància entre dues parelles d’amics, en què dos d’ells comparteixen una aventura amorosa sense que els seus cònjuges ho sàpiguen; la distància d’una amistat, on un dels dos viu enamorat de l’altra... Distàncies prenyades de silencis eixordadors. Vivim i morim sols, tot i que quan comparteixes el camí amb algú que et fa feliç és un luxe.

Quan aprens a adaptar-te a les circumstàncies és més fàcil ser feliç, perquè canviar-les sovint no pots, però sí que pots escollir la manera d’afrontar-les

Si la vida et dona llimones, fes-te llimonada