He anat a la Biblioteca municipal. Estava estranyament buida.

Dilluns 28 de setembre de 2020
Vespre
Sortim a caminar. L’església encara té els llums encesos, llueix majestuosa enmig d’un cel blau prússia. Es confirma la destitució del president Quim Torra, que s’ha guanyat el respecte de molts per la seva coherència i fermesa. És una condemna desproporcionada i un atac a la democràcia. Comença el judici de la Tamara Carrasco per incitació a desordres públics. En un primer moment la van acusar de terrorisme i rebel·lió i sedició. Va estar incomunicada durant 13 mesos i 2 dies confinada a Viladecans. Ha estat víctima de l’acarnissament de la policia en un intent de sembrar terror perquè servís d’escarment col·lectiu per als CDR.
Ens concentrem a la plaça de Sant Antoni. Es respira feixuguesa. Enyoro els temps d’eufòria, però estic convençuda que l’opressió ha reafirmat a la majoria.

Dimarts 29 de setembre de 2020
Tarda
Està emboirat. Anem d’excursió al camí fluvial del poble. Llàstima que no baixa aigua. No ha sortit publicada la destitució del president Torra al BOE. Per més que vulguin fer veure que això no va amb ells, tothom sap com funciona la justícia.

Dimecres 30 de setembre de 2020
Nit
La temperatura és agradable. He anat a la Biblioteca municipal. Estava estranyament buida. Quina tristor! A la tarda tinc curset on line. Avui acabaré tard d’escriure el Dietari. Les xarxes ploren la mort de Quino, el pare de la nostra estimada Mafalda.

Dijous 1 d’octubre de 2020
Vespre
Baixem a la plaça de Sant Antoni. Fa tres anys i el record continua igual de viu: les hores de la vigília al local de votacions; el suport mutu, fet de petits detalls, com el de la Carme que ens va portar garapinyades perquè mengéssim els que estàvem a les meses; la gent mobilitzada per assegurar que tots estiguéssim bé i que es pogués seguir endavant amb les votacions; els informàtics restablint la connexió una i mil vegades; els agraïments de la gent emocionada després d’haver votat; la por de saber que la policia era pels pobles del voltant i que podia venir d’un moment a l’altre; la decisió de tancar la porta abans d’hora per no arriscar-nos a perdre tots els vots aconseguits amb tant d’esforç; el recompte de paperetes amb l’ai al cor, mentre la família patia. Arribar a casa esgotada i veure les imatges de la brutal repressió policial amb el cor a la gola i les emocions fetes un grumoll. I l’endemà plorar, plorar i no poder parar de plorar i pensar que no podràs anar a treballar perquè no pots deixar de plorar. I abocar-ho tot damunt el paper amb l’article Amb la tristor arrapada a l’ànima. Avui hi ha lluna plena, però aquesta sensació de fel a la boca persisteix.

Divendres 2 d’octubre de 2020
Nit
Al matí plovisqueja, faig una marató d’hores de revisió. M’agrada revisar, llegir una vegada i una altra el que està escrit intentant treure-hi brillantor. A la tarda plou i fa fresca, i jo continuo amb la bata a l’ordinador.
A partir d’avui es fan efectives les noves mesures del Ministeri de Sanitat per a Madrid i nou municipis del voltant per intentar frenar la pandèmia. Han detingut 10 homes al País Valencià per la violació en grup d’una noia de 14 anys. Em fa mal només d’escolar la notícia. Fins quan?
Aquesta nit a TV3 s’estrena la pel·lícula La mort de Guillem. Seguit d’un Sense ficció, A la dreta i més enllà, que analitza el creixement dels moviments d’extrema dreta i dels partits xenòfobs i populistes a Europa. I, per últim, el curtmetratge Ni oblit, ni perdó. Se’m fa corprenedor pensar en el patiment que han hagut de suportar els pares de Guillem durant aquests 27 anys. Aplaudeixo la iniciativa de treballar per posar llum a la foscor.

Dissabte 3 d’octubre de 2020
Matí
Fa una bona ventolera. Compro una safata de rossinyols i una de pinetells al mercat. M’agraden amb bogeria.

Diumenge 4 d’octubre de 2020
Capvespre
Al matí fem un tomb pel bosc per si veiem algun bolet. Res de res. Serveix per estirar les cames. Sort que en vaig comprar ahir.
Canvio algunes plantes de test: els calamansis que fa dos anys eren una llavor de Filipines i ara fan més d’un metre; el lliri de la pau ja no cabia en el que estava. He plantat dues cols de jardí al parterre, una de verda i l’altra de moradenca.
A la tarda llegeixo una estona Claus i Lucas d’Agota Kristof, la història de dos bessons en un país ocupat en temps de guerra. És d’una sordidesa impactant. Cap al tard, em poso una estona a treballar a l’ordinador amb un gintònic.