Edició Osona i Ripollès
Tria la teva edició predeterminada
Edició Vallès Oriental

L’Anna entra al cotxe després d’una jornada laboral i, vocalitzant de manera exagerada, ordena al mòbil: “Trucar a Josep.” De camí a buscar els nens a les extraescolars, l’assalta un diàleg mental: “Demà, sobretot, cal rentar les fundes nòrdiques.” Aviat arribarà el fred i l’últim que necessita són dos nens enfebrats a casa, dues grips l’obligarien a desplegar el protocol àvia-cangur; i en cas que l’àvia no pugui rescatar-la, hauria de faltar a la feina. En Josep insisteix: “Anna! Em sents!?” Sí que el sent, finalment. Guarda el tema de les fundes nòrdiques a un calaix mental i obre una pestanya nova: el sopar. “Sí, d’acord. Ara m’acosto al súper. Què compro?”, pregunta en Josep. El cervell de l’Anna connecta per Bluetooth amb el frigorífic i enumera: “Ous, llet de civada, carbassó per al puré del petit i iogurts de plàtan per al gran. Ah! Xampú!”

Al vespre, col·loca les fundes nòrdiques davant la rentadora. Així s’assegura de no oblidar-se’n l’endemà. Sopen amb l’olor de nens acabats de banyar i el gran escura satisfet un iogurt de plàtan, gràcies a la compra que ha gestionat a últim moment l’Anna. Asseguda al llit, l’Anna recorda que ha de comprar el regal per a la cunyada, que ja li queda poc per parir, mentre s’amanyaga les lumbars, últimament, té dolors musculars i migranya. També s’oblida, constantment, on ha deixat el mòbil i les ulleres, els seus fills i company li allarguen tot el que ella perd, i entre riures ha de sentir: “Un dia perdràs el cap.” No, no el perdrà, li explotarà entre espurnes, cremat en un curtcircuit.

La càrrega mental és una afectació que pateixen moltes Annes, concretament, un 71% de dones, contra un 12% d’homes. És important afegir que hi ha dones que no coneixen el concepte. De fet, les nostres besàvies, àvies i mares també patien la sobrecàrrega mental, però no ho identificaven. La càrrega cognitiva fa referència a tot allò que es mou dins del cap i, per tant, és invisible; però essencial per mantenir dempeus el nucli familiar. La sobrecàrrega augmenta exponencialment amb l’arribada de la ma/paternitat. El motiu és senzill, els fills i filles són una responsabilitat més que entra a casa.

Un matí, al programa Planta Baixa de TV3, professionals de la psicologia, la sociologia i el periodisme debatien sobre el tema. La presentadora trenca el gel preguntant als participants si saben la talla de calçat dels seus fills i filles. Les dones de la sala responen que sí. En el plató els homes són minoria: dos periodistes. Un afirma conèixer els centímetres de peu de cada un dels seus fills i l’altre, fent broma, es delata culpable i diu que, a casa seva, qui porta els pantalons és la seva dona. Segurament, la seva dona gestiona tot el que envolta aquests pantalons: pensar a comprar-los, pensar a rentar-los, pensar com treure la taca que no acaba de marxar, recordar a estendre’ls, pensar a planxar-los i pensar a guardar-los a l’armari. Després de pensar-ho, haurà de fer-ho.

La sobrecàrrega mental fa evident el greuge que suposa comptar en hores les tasques vinculades a la llar i la cura de persones dependents. Si comptem en hores, comptem el resultat. En altres paraules, el temps que es triga a fer una rentadora o omplir el carro del supermercat. Molts Joseps van a fer la compra, malgrat això, qui té una relació monògama amb el frigorífic i envia la llista per Whatsapp són les Annes. Sovint, el desgast mental fa que les dones assumeixin les tasques de la llar, per evitar el temps que dediquen a pensar què s’ha de fer, coordinar-se amb el seu company, donar instruccions concretes i fer la trucada-recordatori. Finalment, protesten per la injustícia d’aquest treball invisible en solitud i, aleshores, els Joseps es defensen dient: “Si m’ho haguessis dit, ho hauria fet.”

El senyor a qui li fa riure no saber el número de peu dels seus fills va explicar que la solució seria que les dones triessin millor els seus companys. Catalunya va obeir aquesta dosi de saviesa i, des de llavors, hi ha un total de tres dones heterosexuals que tenen una relació sentimental, la resta som solteres o hem descobert les virtuts de sortir amb altres dones. Aquest home tira pilotes fora, concretament, tira els seus fills fora. Delegar la paternitat –i això inclou, les tasques domèstiques– a la maternitat, fa que molts homes coneguin els seus fills de manera superficial, ja que no els dediquen temps ni responen a les seves necessitats.

Per acabar, les paraules del periodista són una mostra de privilegi patriarcal, un argument masclista que posa els focus sobre les dones, la culpa és d’elles per no fer diana. El plató de TV3 rebat enèrgicament el periodista, que, segons ell, l’únic que fa és donar una solució a les dones que depengui d’elles mateixes. A tots els Joseps els faig la mateixa proposta, els dono una solució al seu abast: pensar per vosaltres mateixos.

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Cal intervenció pública per afavorir l’ús del català?

En aquesta enquesta han votat 563 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't