Fa molt que el màxim de lluny que vaig és fins a l’estenedor o el porxo

Dilluns 23 de març de 2020 Vespre Onzè dia de confinament. Plou sobre la grisor. Fa tres dies que no tinc febre. Però em sento terriblement cansada, em fa mandra fins i tot parlar. Tenim un amic ingressat per coronavirus a l’UCI de l’Hospital de Sant Celoni i avui el traslladen a Granollers. Quan hi poses nom és molt dur. A la tarda fem un claustre on line. Ha estat molt emotiu i ens ha ajuda’t a asserenar-nos. Faig una videotrucada a la meva mare i una altra al meu fill, tenir-lo lluny i saber que està treballant em fa patir. Dimarts 24 de març de 2020 Vespre Dotzè dia de confinament. El sol m’amoroseix l’ànima. Continuo sense febre, tinc molt poca gana. Espanya ja supera Itàlia en nombre d’infectats i morts. Intento concentrar-me en el que escric, quan aconsegueixo entrar per la porta de la ficció és el millor dels bàlsams. Han presentat el projecte “Llibreries obertes”. La idea és triar un llibre d’un ampli catàleg, comprar-lo ara a una llibreria i recollir-lo quan s’acabi el confinament. Una iniciativa de suport al món dels llibres, benvingudes totes les idees. Dimecres 25 de març de 2020 Vespre Tretzè dia de confinament. El sol ens fa costat. Continuo sense febre. Aquesta matinada el gos ha començat a bordar i l’hem hagut de treure al pati, fins i tot ell està estrany. Pujo a l’altell. Les orquídies estan tan florides que m’alegren l’estona. Escric. Envio el Dietari d’aquesta setmana. Espanya ja supera la Xina en nombre de morts i el govern espanyol continua sense confinar el país. Tot plegat és un malson! Continuem sortint a aplaudir a les 8. M’agrada sentir els veïns que també surten a picar de mans. Dijous 26 de març de 2020 Vespre Catorzè dia de confinament. Espurneja i fa fred. Tots els dies s’assemblen, costa saber en quin dia vivim. Aquesta pandèmia ens ha capgirat totes les rutines. Fa molt que el màxim de lluny que vaig és fins a l’estenedor o el porxo. L’Ajuntament ha enviat un whatsapp: hi ha tres casos al poble de la Covid-19 ingressats a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Avui hem tornat a fer claustre on line. Divendres 27 de març de 2020 Vespre Quinzè dia de confinament. Ens hem despertat amb el Montseny enfarinat, plovisqueja i continua fent fresca. La portada d’EL 9 NOU del Vallès Oriental és un cant a l’esperança, amb la fotografia del nadó nascut abans d’ahir a la Mútua del Carme, on s’ha traslladat el servei d’obstetrícia i neonatologia de l’Hospital de Granollers. La vida continua! Les notícies que arriben de l’estat de salut dels amics són esperançadores, veig el dia més clar. Passo moltes hores a l’altell documentant-me per al proper llibre, feines que m’apassionen i em transporten a una altra realitat. Per sopar, faig unes pizzes casolanes amb pa de barra, és divendres. Dissabte 28 de març de 2020 Vespre Setzè dia de confinament. El dia és calladament gris, però el sol comença a fer l’ullet. Ahir al vespre les policies locals del nostre municipi i d’alguns pobles veïns van fer una caravana de vehicles fins a l’Hospital de Sant Celoni per agrair la feina ingent que estan fent els sanitaris. Aquest migdia hem quedat per fer una videotrucada amb dues amigues, una de l’Empordà i l’altra de Munic. Amb la Marta, la de l’Empordà, hem compartit editorial, ens vam conèixer a Gregal i hem coincidit en algunes trobades. Amb la Montse, la de Munic, ens vam conèixer a l’esmorzar de Sant Jordi al Palau de la Virreina l’any passat. Ha estat realment molt agradable: confidències, reflexions, angoixes... Com que em trobo millor, decideixo caminar pel pati durant una estona. Observo el jardí: la quantitat d’herbes diferents que hi ha; una pinya dalt del pi; a la banda de davant han sortit moixernons, al darrere, no... Acabo fent cinc quilòmetres. En 50 minuts només he sentit un cotxe i un veí passejant el gos. Vaig a veure la mare, viu molt a prop i fa molts dies que no la veig. Parlem de lluny, jo li he portat una de les primeres roses i ella em regala un ram de frèsies precioses. Els faig una foto! A les 8 sortim a aplaudir. En acabar han tocat les campanes de l’església, no sé a què tocaven, a hores, no. M’ha fet angúnia. Diumenge 29 de març de 2020 Vespre Dissetè dia de confinament. Un altre dia emboirat i plujós. El govern espanyol decreta el confinament de l’Estat a partir de demà, llevat de les feines que consideren essencials. La mesura arriba 15 dies després que ho demanés el president de Catalunya i després de més de 5.500 morts. Calia?

Fa molt que el màxim de lluny que vaig és fins a l’estenedor o el porxo

Si volem un futur diferent, no esperem a demà