El silenci ens evita ser esclaus de la banalitat o la indiscreció i ens pot preservar de molts danys

El protagonista principal de la comunicació és el silenci, no la paraula. La xerrameca i la cridòria del nostre parlotejar ens ho han fet oblidar! És el silenci que prepara per a la plenitud de la paraula. En disposar-nos a veure una obra de teatre fem silenci. El silenci musical, breu interval sense música ni cant, prepara per escoltar el so, clar i net. Podem fer del silenci un profilàctic i evitar ser esclaus de la banalitat, la superficialitat o la indiscreció i ens pot preservar de molts danys. Arribem al coneixement profund d’una persona a través d’una mirada atenta, del desig d’escoltar-la, no de ser escoltats, i de silencis fèrtils. El silenci, especialment avui, és resistència, resistència activa, capaç de provocar reacció i d’obrir un fil d’esperança que miri cap al futur. El silenci està amenaçat i pocs ens avisen, ocupats com estan xerrant. Cada vegada és més difícil trobar-lo i gaudir-ne. Es parla molt de concentració plena, Mindfulness, però no de silenci! Com ens podem aïllar del món del soroll? A Tacet. Un ensayo sobre el silencio (Siruela, 2018), Giovanni Pozzi diu: “El mundo está oprimido por una pesada capa de palabras, sonidos y ruidos.” Ciutats impregnades de sorolls agressius i formes de comunicació cridaneres ens fan addictes al soroll. Vivim en el soroll i, en certa manera, ens tranquil·litza. Sentir soroll ens fa sentir vius, però el soroll ens impossibilita viure de ple la vida pròpia. En el soroll deixem que la vida passi o vivim la vida dels altres. Fugim del silenci com de la foscor. El silenci ens angoixa. En la comunicació amb els altres el silenci ens incomoda, se’ns fa més fàcil parlar sense pensar que fer silenci. Temem el silenci perquè ens fa lliures, de manera que l’amenaça principal pel silenci som nosaltres mateixos. Si restem en silenci i en el silenci ens veiem abocats a sentir-nos el propi batec, a sentir-nos vivint la pròpia vida, a explorar el nostre jo i això ens espanta. Reivindico un espai lliure de soroll, un carril silenci! A l’escola i a la ciutat, un lloc per a la pràctica del silenci. Ensenyem a llegir i escriure als infants, però mostrem el valor de fer-ho en silenci? Diu Pozzi que llegir en silenci és la culminació de la lectura perquè la paraula es presenta en silenci i “se trata del encuentro de una palabra sin sonido con un destinatario sin voz”. No és, només, estar callats sinó restar en silenci i trobar-s’hi bé.

El silenci ens evita ser esclaus de la banalitat o la indiscreció i ens pot preservar de molts danys

Silenci!